dimecres, 25 de març del 2015

Enduro Btt 2015

Sempre m'ha agradat això de baixar amb la bici per corriols i l'any passat ja em mirava de reüll la primera edició de la Copa catalana de Enduro. Aquest any he decidit de seguir les proves que pugui i segurament algunes altres en territori frencès.
Així que el passat diumenge em vaig estrenar en la Copa Catalana de Enduro, participant en la primera prova a Gavarres. El dissabte havia d'haver fet els deures i anar a mirar el recorregut de cara al diumenge. Però com va estar plovent tot el dia i estava cansat dels dos dies que portava a Olargues (Fr.) fent enduro... al final no hi vaig anar.


El dia de la cursa anava ben desorientat. No coneixía gaire el funcionament de les curses de enduro i molt menys coneixía el circuit. A més a més també estava plovent i tot estava enfangat i relliscós... Mmmm això promet!!

Sense cap pretensió prenc la sortida juntament amb tres corredors més on tranquilament ens dirigim per corriols fins la primera especial. El terreny està molt treballat, ja havíen passat mes de cent corredors i el fang és ben llefiscós però s'agafa més del que sembla. Un cop arribo a la sortida del primer tram cronometrat espero el meu torn, sento les converses dels altres corredors que ja coneixen tot el recorregut, així que paro l'orella a veure si m'assabento d'alguna cosa important d'aquest tram... L'únic que em queda clar que abans de acabar l'especial hi ha ula llastra inclinada que rellisca moltíssim!


Ja em toca... Estic nerviós i tot!!! A veure que m'espera... 5, 4, 3, 2, 1 i gassss!!
Surto tot el lo ràpid que puc i vaig afrontant els obstacles. M'ho passo pipa!! Em sembla que vaig prou ràpid fins que quen estic amb un tram de molta pedra relliscosa sento... Pas!!! Així que afluixo una mica i deixo passar... Collons com pasa el tio! Jo aprofito per intentar seguirlo i que em marqui el recorregut però uns pocs metres més endavant la famosa llastra fa que caigui davant meu i jo sense poder frenar gaire patapaaaaam!! També per terra. Els dos ens aixequem d'un bot i fem el que ens queda fins al final de l'especial. Un cop acabem com el temps es neutralitza podem anar remontant tranquil.lament fins al proper tram cronometrat. De passada anem comentant la jugada i vaig coneixent altres bikers. 
Així succesivament fins a un total de 6 trams cronometrats on t'exprimeixes am màxim baixant/planejant i descanses a les pujades. Un format de curses ben diferent al que estic acostumat però que em va agradar molt.

Les conclusions que he tret son:
S'ha de tindre el recorregut ben aprés si es vol anar a fer un bon temps. A Gavarres en els trams complicats havia de afluixar moltíssim el ritme per poder trobar la bona traçada i no caure.



La gent va molt ràpid, hi ha molt nivell! Però la gran majoria va a disfrutar del recorregut i a compartir-ho amb els altres participants. Molt bon ambient!
Això m'agrada, però encara no em sento integrat en el funcionament de la cursa. Poc a poc anirem agafant el ritme!
També he d'agrair els consells del Xavi Roca i d'en Poma que fan que els inicis siguin més fàcils!