dilluns, 23 d’abril del 2012

El conte que el llop mai ha pogut explicar

Un conte diferent pel dia del llibre:


Hi havia una vegada un llop jardiner que es dedicava a cuidar un petit bosc. Un dia va veure acostar-s'hi una nena amb una caputxeta vermella que creuava el bosc tot trepitjant l'herba i arrencant les flors. Preguntant-li on anava, ella li va contestar a casa l'àvia que estava malalta. Per evitar mals majors, el llop la va desviar per un camí una mica més llarg, però asfaltat, que resseguia el bosc.
Moments després, el llop se'n va adonar que la caputxeta havia recollit unes flors urticants i, creuant el bosc pel camí més ràpid, va arribar a casa l'àvia.
L'àvia, només veure'l, es tanca a l'armari, i mentres el llop  l'intenta convèncer per què surti, sent apropar-se a la nena.
-Què faig!?, ja he espantat a l'àvia i ara, si la nena no la veu encara serà pitjor!-
Recull el barret de l'àvia, se'l posa i pensa: "Em faig passar per ella i, quan la nena ja marxi, intento calmar la pobra dona gran"
La nena s'apropa al llit i nota certs canvis morfològics que va preguntant, fins que al final se'n dona conte de l'engany i surt corrents. El llop va darrera per intentar calmar-la.
Pel bosc es trobava un caçador, que en veure l'escena de la nena i el llop darrera corrent, no s'ho pensa dos vegades i dispara.
El caçador content, la nena contenta i l'àvia contenta.

Els llops no s'expliquen com ha arribat aquesta història a les nostres cases... però nosaltres sabem que qui escriu la història sempre l'explica a la seva manera: l'heroi d'una banda és enemic o traïdor pel contrari.


Bon Sant Jordi a tots!

dimecres, 18 d’abril del 2012

TRI-NEU GORE-TEX, en primera persona.

Ja fa uns dies que el Fonti em va dir que el 15 d'abril podiem anar a fer una cursa diferent. Jo tenia la idea d'acabar la temporada d'esquí de muntanya amb el Ral.li del CEC que sempre transcorre per itineraris molt interessants, però la curiositat de "lo nou" em va fer decidir.


Al final em vaig apuntar al 1er Triatló Blanc de Benasc (Btt+Córrer+Esqui de muntanya), en aquesta prova et pots apuntar o per equips de 3 components (un per cada modalitat) o bé de manera individual com vaig fer jo.
D'entrada m'ho vaig passar molt bé pensant com portaria el material i quines coses deixaria a cada transició, tant de material com de menjar/beure.

Aquesta vegada no em va poder acompanyar la superfamily ni el Fonti així que, el dissabte a la nit vaig agafar la furgo i després de sopar vaig enfilar cap a Benasc.  Un cop allà, un ioguret amb cereals tot mirant la Tv des del llit, a fora nevant lleugerament i jo amb màniga curta al motorhome. Sempre es troba a faltar l'Anna i els nens però aquests petits moments de tant en tant també m'agraden...

Al matí dormo més del conte i vaig una mica just per portar el material d'esquí de muntanya (Casc, esquis, bastons, pells i botes) a l'organització. Ells ho marcaven i ho pujaven amb camió fins als boxes que hi havia muntats a l'aparcament de l'estació d'esquí de Cerler.Un cop entregat aquest material vaig tornar a "caseta" a esmorzar. Encara restaven unes 2h per a la sortida però havia de preparar la roba i el meu avituallament durant la cursa.
Quan ho vaig tenir tot enllestit vaig portar el material (sabates de córrer i ronyonera amb aigua i gels) als boxes de la transició Btt-run que eren a la vora de la furgo. El Arva que era obligatori per l'esquí el vaig posar en la butxaqueta de les malles (es de la mida d'un mòbil) i el vaig dur tota l'estona al damunt, així com les ulleres de sol i els guants.
Un cop revisada la bici i amb un culet d'aigua amb sals al bidó, vaig direcció a la sortida que era 2 carrers més amunt, a la vora de la botiga del Barrabés. Feia bastant fred, vent  i queia borrufa així que vaig decidir de córrer amb el paravent encara que sués una mica m'aniria bé.
Ja a la sortida vaig intentar col.locar-me el més davant possible i allà vaig deixar la bici i amb el David Gensana vam anar a escalfar tot trotant i comentant la jugada.
La sortida es va endarrerir uns 10 min però un cop donat el "pistoletaso" el ritme va ser de bojos perquè els primers kms eren per carretera/pista amb tendència a baixar. Em va costar una mica agafar el grup del davant, em falta "xispilla"... També era la primera cursa amb la Giant amb rodes de 29 i no sabia on em trobaria fort amb la nova bici.


Un cop amb els del davant David inclòs i el Xavier Jové tirant com un bèstia vam enfilar la pujada forta que era per asfalt i ciment, vaig pensar ui ui, amb la 29 per aquí em fotran la pell, al principi de la pujada em costava molt seguir-los així que vaig intentar buscar el meu ritme... cada cop més cómode vaig anar passant corredors fins posar-me a roda del Jové xic i del David, em trobo bé i continuo amb el meu ritme tot passant al David (també va amb 29'). Un cop a dalt de la pujada hi ha un tram puja-baixa on el Jové se'm escapa, però a la baixada li retallo diferències (la 29 és un coet baixant per terreny dolent). Ara només ens queda el mateix tram plà/pujada fins a la transició, sé que el Xavier corre per equips i que ho donarà tot, jo em reservo una mica i el deixo tirar, així no arribo tant collat al córrer i per darrera no veig a ningú gaire a prop.

Transició!! Deixo la bici, em trec les sidi, deixo el casc, agafo la ronyonera i em calço les sabatilles, el Jové gran (Francesc) ja el veig enfilar el sender de pujada. La transició dels equips és rapidíssima pk ja estan vestits, menjats i beguts. Jo ja sabia que al Francesc no l'atrapava així que jo a lo meu.
El sender de córrer era molt maco (De Benasc a Cerler) i et permetia anar ràpid encara que hi havia algun tram dret.  Em trobava cómode, però com anava sol no tenia referències i potser em vaig acomodar una mica, perquè just abans de la transició em va apareixer per darrera un dels components de l'equip de la Guardia civil de muntanya. Tot i apretar una mica abans de la transició no vaig obrir suficient marge com per sortir junts amb el seu components del tram amb esquís.


Transició! Trec les sabatilles, em calço les botes d'esquí, agafo els esquís, els pals i el casc de muntanya. Ara toca córrer amb els esquís a la mà perquè a la part baixa de l'estació ja no hi ha neu; ja tenia ganes de posar-me'ls per canviar una mica la musculatura. Pel davant veig al Manu (de Balaguer) i al J.C. Rosa (G.Civil) jo ja tinc clar quin serà el favorit d'ells...


Mentre anava pujant anava mirant si venia algú en la distància i com veia que ho tenia bastant bé per la victòria individual vaig disfrutar de la pujada, com hi havia bona visibilitat veia com el Rosa avançava al Manu i que jo poc a poc també li anava reduint distància, però ja se'm va acabar la pujada i el descens no era gaire complicat... Tot i així a dalt trec pells tot lo ràpid que puc i a fondo avall!!
Finalment arribo 1er de la categoria individual just darrera dels dos components dels dos equips capdavanters. El segon individual és l'Aitor, un company basc de curses d'esquí de muntanya que arriba 10 min darrera meu.
Llàstima del David que va rebentar la coberta de la bici en la baixada i va haver d'abandonar, segur que la victòria hagués estat més disputada.
La cursa va estar molt ben organitzada en tots els sentits, segur que l'any vinent hi haurà molts més participants perquè la gent va disfrutar molt.

Després de l'entrega de premis i un bon dinar, furgo i a veure la familia que ja m'enyorava!!

Web de la cursa: AQUÍ!

Article sobre la cursa:


dimarts, 10 d’abril del 2012

Amb 4 mones a casa

I amb un obrir i tancar d'ulls ja ha passat la Setmana Santa, el dilluns de Pasqua i ja tornem a estar immersos en la rutina... 
i unes bones mones ens han quedat com a record d'aquests dies... ni més ni menys que 4 pastissos; un per cap! Quin fart de dolç!!!

Aquesta primera, la del Dani... l'hem fet a casa i era molt i molt llaminera... no vaig ni tenir temps de fer-li una foto tota sencera. Feta amb pa de pessic, melmelada, xocolata, ametlles i mantega. La veritat és que de presentació no ens va quedar tot lo bé que voldriem però això no va ser problema per qui la provava, que repetia segur.


I aquí va la meva...mmmmmm...!!! Feta amb farina integral d'espelta, sucre negre i mel, boníssima! No l'hagués fet però em van sobrar tants ingredients de la primera, sobretot de cobertura, que no me'n vaig poguer estar!


A l'Aran la Moni també li va portar una super mona feta per ella que semblava de pastisseria... quina currada la "tita" i el que a l'Aran li va agradar més va ser el camió de bombers de xocolata que portava a sobre!


I aquesta, l'última mona rebuda per part de la padrina... la de la Noa! encara que pobreta no en tastarà ni un pessic, bé a través meu alguna engruneta filtrada potser ;-).
Amb aquesta no hi ha paraules, padrina no falla mai!

I per fer baixar tant dolç no ens podiem tancar a casa; ni aigua, ni fred, ni vent... a voltar ara que tenim temps lliure! i què millor que l'autocaravana per marxar de casa estant com a casa!






dilluns, 2 d’abril del 2012

Esport després del part.

Després d'un part natural el 14 de gener i una recuperació força ràpida; al mes de març m'he sentit amb prou forces i motivació per torna'm a montar a la meva specialized.

Al ser el segon part i tenir la experiència d'un primer tenia bastant clar com tenia que fer les coses; amb l'Aran vaig pecar de voler anar massa ràpid i això ho vaig pagar amb un braç trencat i alguna altra seqüela que vaig allargar bastant temps.
Ara, no tinc cap pressa, ja em vagarà i el meu primer objectiu és que la Noa no li falti de res, sobretot la mama, que és el que més necessita.
Durant el primer mig any no sortiré a córrer ni fer esports d'impacte per tenir una bona recuperació del sòl pèlvic... així que tinc via lliure per la meva preciada bike!

El primer dia que vaig agafar la bici vaig decidir fer el tomb dels cavalls... ruteta força plana i prop de casa, així que si m'agoviava amb un moment tornava a Tremp... però no va ser així, em vaig trobar força bé i vaig arribar fins a Talarn, vaig fer un primer sender a les ínsules i vaig tornar a Tremp per la zona dels mossos. 
La cosa pintava bé, així que el segon dia de ruta em vaig aventurar a pujar a les antenes... sense pressa però sense pausa i... xapó!!! Després de tenir a l'Aran havia intentat pujar i només havia arribat a Galliner i ara fins a dalt suant molt però sense posar cap peu a terra.


A partir d'aquí ha anat sortint per zona Vinyes, Antenes, i un tomb amb carretera pels Masos... Surto uns 2-3 dies a la setmana, que amb la feina que tinc a casa en tinc de sobres.
Les sensacions diverses... puc sortir força ràpid la primera mitja horeta, a partir d'aquí les cames em comencen a fer mal, em pesa el cul i tb em noto l'esquena carregada... ara! aguanto a 6Km/hora "lo que me echen" jajajaja!!!

A part d'això amb el Dani i la Noa un dia vam anar a fer esquí de muntanya a Filià, i un altre a caminar pel barranc de darrera Galliner. És una passada que el Dani pugui portar la nena amb la seguretat amb la que ho fa i així jo de pas puc disfrutar de coses que sense ell no podria. 


Pujant amb les pells per la Vall de Filià era la persona més feliç del món, va ser un matí genial i encara que em cansava força no volia que s'acabés mai... baixant ja va ser una altra història... quin mal de cames i de peus!!! brutal!!!


El barranc de darrera Galliner, és una animalada! Tenia moltes  ganes d'anar-hi des que el Dani em va explicar que hi havia baixat, i tot i que, no he fet cap més ruta de córrer, aquí les ganes em van poder. Baixada entre terra dura - terra tova... endevinant com serà!  relliscant i caient al mig de l'embut alguna que altra vegada però disfrutant com una nena petita! Ho aconsello totalment, ara! porteu botes i pantalons llarguets sinó acabareu amb els kets plens de terra i les cames esgarrinxades.

I aquest ha estat el meu més de març... 2 mesos després del part he començat a suar!