dilluns, 23 de gener del 2012

Esquiant poc però disfrutant molt!

Aquestos ultims dies han estat emocionants amb l'arribada de la petita Noa. Els Terrisseixols estem adaptant-nos al ritme de la nena, però la veritat és que no hem de fer gaire esforç perquè és un angelet!  Tot i així el temps que dedico a posar-me els esquis l'he reduït una mica, no és que estigui "superliat". (Podria "entrenar" a hores intempestives o nocturnes) Però ara les prioritats son unes altres, i el cos em demana fer de Papi!!
Però els caps de setmana intentaré anar fent curses per mantindre l'adrenalina a ratlla i disfrutar d'aquest esperit que m'apasiona.
Aquest 22 de gener he anat a la primera cursa d'esquí de muntanya de veritat de la temporada, ha estat la primera del circuit de la copa del món (Font Blanca Arcalís) i he pogut córrer entre els millors de l'especialitat. L'idea era agafar un ritme cómode durant tota la cursa i en algun punt fer alguna apretadeta i sobre tot no fer errades de transicions ni en el descens.

Un cop donada la sortida els favorits surten a un ritme impossible i els altres possiblement podriem anar mes ràpid... però cadascú a lo seu que encara queda tela. La primera pujada tenia uns 450m/d i ja feia situar-te en la cursa. Un cop a dalt treiem pells i una baixada curta, la neu està dura però molt franca i permet baixar ràpid em trobo bé baixant, traço be i n'avanço algun.

Un cop abaix posem pells, el canvi em surt ràpid i n'avanço algun altre, penso en beure una mica i fer un traguet de gel. ho havia de haver fet baixant, però amb l'emoció de la baixada m'he distret.


Mentre m'encanto una mica bevent m'en passa algun... intento recuperar la posició però veig que avui no estem per anar fent filigranes i torno meu ritmet. En un tres i no res estem a dalt desprès d'unes quantes ziga-zagues (conversions) Tornem a treure pells i avaaaall!!! Baixada interessant i sense errades, aprofito per recuperar-me una mica i beure.

Enfilem la tercera pujada (molt maca)... Conversions amb esquis, esquis a l'esquena i crampons, posem esquis, més conversions, tornem a posar esquis a l'esquena i crampons, així fins dalt. En aquest tram vaig perdre una mica de temps per no poder-me lligar bé els esquis en un tram, però ho vaig recuperar pujant amb crampons obrint traça nova i veient que la gent que seguia les petjades s'enfonsava fins a les ingles.
Baixada llarga mantenint les millors sensacions en el descens sense sustos i amb bona velocitat, com son baixades curtes les cames m'aguanten bé.
Quarta pujada una mica més llarga que la primera i amb força calor, toca beure varies vegades però tot i aixi crec que vaig afluixar una mica el ritme en la part final veient com els que tenia al darrera s'anaven apropant... ufff sort que arribem a dalt i a les baixades em reviscolo.
L'ultima pujada es curteta, recupero el ritmet i les sensacions dins les limitacions son bones, em podria permetre seguir una estona més de cursa sense problemes. Arribo a dalt els del meu darrera els mantinc a ratlla i al davant en tinc un a tiro, faig un canvi ràpid sense preocupar-me de posar bé les pells i fent-ne un bola me les emboteixo dins del mono.


Em concentro en cada viratge... he de "pescar" al de la selecció Andorrana que tinc al devant, no m'ho posa fàcil però anant al darrera és més fàcil anar retallant i en l'últim flanqueig abans de l'arribada em llanço a l'atac, en un tram de pedres el tio dubta una mica i jo salto les pedres i l'avanço... amb la inèrcia que porto en tinc de sobres per arribar devant seu a la meta.


M'ho he passat de conya!! Quin plaer...
Finalment 52è a 27min del Kilian que ha guanyat en una lluita amb els Italians.

Aqui teniu una mostra de com posen pells els primers: Canvi 4a pujada

dijous, 19 de gener del 2012

NOA 14/01/2012

Ja la tenim aquí entre nosaltres! 
Felicitat, alegria, il·lusió... moltes sensacions positives s'han instal·lat a casa nostra amb l'arribada de la petita, és tant bonica... i l'Aran està tant guapo i la mima tant...
Quina felicitat contemplar aquesta familia que em fet amb el Dani...


dissabte, 7 de gener del 2012

CONTE: "Els Reis Mags són veritat?"


> Tot just la mare s'havia assegut a l'arribar a casa, disposada a escoltar com tots els dies el que la seva filla li explicava les seves activitats al col·le, de sobte en veu una mica baixa, com amb por, li va dir: 

> - mama? 

> - Sí, filla, diga'm. 

> - Escolta, vull... que em diguis la veritat. 

> - Es clar, filla. Sempre te la dic -va respondre una mica sorpresa. 

> - És que... -va dubtar la nena. 

> - Mama, existeixen els Reis Mags? 

> La mare es va quedar muda. 


> - Les nenes diuen que són els pares. És veritat? 

> La nova pregunta de la nena la va obligar a tornar la mirada cap a la nena i empassant-se saliva li va dir: 

> - I tu a qui creus, filla? - Jo no sé mama, que sí i que no. D'una banda em sembla que si que existeixen ,perquè tu no m'enganyes; però, com que les nenes diuen això. 


> - Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals però... 

> - Llavors és veritat? -va tallar la nena amb els ulls humitejats-. M'heu enganyat! 

> - No, mira, mai t'hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen 
> -va respondre la mare agafant amb les seves dues mans la cara seva filla. 

> - Llavors no ho entenc mama. 


> - Seu, princesa, i escolta aquesta història que t'explicaré perquè ja 
> ha arribat l'hora que la puguis entendre -va dir la mare, mentre 
> assenyalava amb la mà el seient al seu costat. 

> La nena es va asseure ansiosa d'escoltar qualsevol cosa que la tragués del seu dubte, i la seva mare es va disposar a narrar el que per a ella era 
> la veritable història dels Reis Mags: 

> 'Quan el Nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d'Orient guiats per una 
> gran estrella es van apropar al Portal per a adorar-lo. Li van dur regals en 
> prova d'amor i respecte, i el Nen es va posar tan content i semblava tan feliç 
> que el més ancià dels Reis, Melcior, va dir: 

> - És meravellós veure tan feliç a un nen! Hauríem de dur regals a tots 
> els nens del món i veure el feliços que serien. 

> - Oh, sí! -va exclamar Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de fer. 
> No serem capaços de poder dur regals a tants milions de nens com hi ha 
> al món. 

> Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos companys 
> amb cara d'alegria, va comentar: 

> - És veritat que seria fantàstic, però en Gaspar té raó i, encara que som 
> mags, ja som ancians i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món 
> sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic. 

> Els tres Reis es van posar molt tristos al pensar que no podrien realitzar el seu 
> desig. I la mare del Nen Jesús, que semblava escoltar-los molt atenta, va somriure i va dir: 

> - Sou molt bons, volguts Reis Mags, i us agraeixo els vostres regals. Us ajudaré a realitzar el vostre bell desig. Digueu-me: què necessiteu per a poder dur regals a tots els nens i nenes? 

> - Oh! necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per a cada criatura, que poguessin dur al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants patges. 

> - No us preocupeu per això -va dir la mare-. Jo us en donaré, no un sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món. 

> - Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir alhora els tres Reis 
> Mags amb cara de sorpresa i admiració. 

> - Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han d'estimar molt als nens?. 

> - Sí, es clar, això és fonamental - van afirmar els tres Reis. 

> - I, no es cert que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos dels nens i nenes? 

> - Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -van respondre cada vegada més 
> entusiasmats els tres. 

> - Doncs digueu-me, Reis: hi ha algú que estimi més als nens i els conegui millor que els seus propis pares? 

> Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que la Mare estava planejant, quan la seva veu de nou es va tornar a escoltar: 

> - Ja que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis Mags d'Orient tots els nens del món rebin alguns regals, Jo ordeno que per Nadal, commemorant aquests moments, tots els pares es converteixin en els vostres patges i que, en el vostre nom i de la vostra part, regalin als seus fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre els nens siguin petits, el lliurament de regals es faci com si ho fessin els propis Reis Mags. 

>Però quan els nens siguin suficientment grans per a entendre això, els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, cada Nadal, els nens faran també regals als seus pares en prova d'afecte. I  recordaran que gràcies als Tres Reis Mags tots són més feliços. 

> Quan la mare va haver acabat de contar aquesta història, la nena es 
> va aixecar, va fer-li un petó i va dir: 

> - Ara sí que ho entenc tot mama. I estic molt contenta de saber que m'estimes i que no m'heu enganyat. 

> I corrent, es va dirigir a la seva habitació, i va fer el millor dibuix que havia fet mai. El va regalar a la seva mare, al seu pare i al seu germà i els va dir que l'any vinent, sabent el que li havia explicat, tindria un regal "astupendu" preparat.


> I tots es van abraçar mentre, des d'alguna estrella, tres Reis Mags 
> contemplaven l'escena tremendament satisfets.