Tres de 3, Ventolau per Crestuis.

Diumenge 16, sortim de la boira de la conca vora les 10 del matí amb el Dani i el Javi. La direcció és Tavascan i l'activitat esquí de muntanya.

Aparquem a la Pleta, fa sol i calor i la primera pala que ascendim la neu està força humida. Però anem fent cadascú al seu ritme xino-xano anar parant i anar traient roba... quina suarrada!!!

Per fi canviem de vessant i la neu està més fresqueta i no tan humida, anem seguint les traces que han deixat fa una estona el Gerard, la Marta, el Bernat i l'Arnau. 

De cop i volta Terri es llança! vull dir que fa un canvi de ritme i tan el Javi com jo el veiem desapareixer muntanya amunt... quin animal!

Des d'on som ja comencem a veure al grup capdavanter, a veure si amb una mica de sort podem coincidir amb ells un moment...

El Dani torna a enrera a buscans, tot practicant baixades i canvis, natres a la nostra, anar pujant fent esses per una pala força dreta... dia fantàstic, ruta maquíssima, companyia inmillorable... només faltaria una baixada d'escandol per rematar el dia!

I una vegada fet el cim del Ventolau (2.849m), una baixada primer disfrutona, després acceptable i més avall inaguantable! a mesura que baixavem la neu era més gelada... al final una guarrada! I a mi se'm fa increible haver pujat tanta estona... però si aquesta baixada no s'acaba mai!
Però a baix ens esperava el refu de la pleta per poder fer una bona cerveseta, comentar la ruta i descansar les cames que després d'una baixada així es carreguen de mala manera!

Aquí us deixo un video que va fer l'Arnau de la ruta:

ESQUÍ DE MUNTANYA VENTOLAU, DESEMBRE 2012

Criança amb amor

A casa som 2 adults, 2 nens i un gat, és la familia més propera i amb la que compartim el dia a dia, les millors coses i també les pitjors. Ser pares és complicat, i no és complicat perque no sapiguem com respondre a certes conductes o actes dels nens, sinó perque no deixem que aquest instint actui de manera natural... bé, que    pensem massa!

Quan estava embarassada de l'Aran ja em vaig començar a informar de com podia ser un part, de com el volia jo, de com alimentaria el meu fill i de com el volia educar; vaig tenir molta sort de poder-me topar amb la Marga, una llevadora que m'ha ensenyat molt i a la que sempre estaré agraïda.

Els meus 2 fills els he tingut en part natural, no a casa com m'hagués agradat però si decidint jo i essent conscient de tot, els hi he donat el pit als dos, encara que amb l'Aran els inicis van ser molt durs, va fer pit fins passat els 2 anys i la Noa fins que ella vulgui poparà! també dormim tots 4 a la mateixa habitació i estic segura que no els tindré dins al meu llit a l'adolescència com molta gent pot pensar.
Per aquests dos bitxets faria el què fos, suposo que com qualsevol pare o mare, per aquest motiu vull el millor per ells i crec que la millor educació és donals-hi molt amor, deixar-te portar per l'instint i disfrutar al seu costat tot veient com es fan grans, que per cert passa super ràpid.

Des d'aquest petit bloc, jo no vull dir a ningú com s'ha de criar un fill, perque tothom té la seva manera i cada familia és diferent, però m'agradaria poguer fer reflexionar a qui tingui prou temps per llegir aquesta entrada. 

Crec que la societat ens ha contaminat en moltes coses de manera negativa, crec que hi ha massa coses postisses que hauriem de començar a eliminar, crec que no és tant dolent deixar aflorar l'instint... 

Ser conscients d'aquest moment, d'ara i partir d'aquí valorar tot el què tenim, perque segur que és molt.

Hi ha un escriptor i pediatra que parla molt clar de la criança d'un nadó, tots els pares ho portem a dins, és instintiu, igual que qualsevol animal; és Carlos Gonzàlez, el qual fomenta una educació basada en l'AMOR, el RESPECTE i la LLIBERTAT.

Deixo un enllaç d'una conferència que dura força estona, però val molt la pena i parla de la Criança amb Afecció. 

AQUÍ VIDEO!

Bonaigua - Estany Pudo, buscant el POWDER!

A les 11,15h. el Dani i jo comencem a foquejar des del coll de la Bonaigua direcció a la Collada de Montanhon; hem trucat just abans de començar als Garrets i no contenten... així que suposem que ja deuen haver començat a tirar...

A mitja pujada els veiem venir per darrera, van una colla i continuem tots junts fins al Tuc del Muntanyó d'Àrreu (2.626m). Una vegada al cim fem un canvi ràpid i a la que me'n adono ja no tinc a ningú del meu grup amb mi.... tots s'han tirat per la pala est, quins cabrons! sort que veig que la Marta i la Naila encara estan menjant i em podran guiar una mica! Vaig fins on són elles mirant-me la baixada, Wein desde baix crida que no sortim de les traces que pot ser perillós... 

M'apego a la Marta i a copiar el que fa... em dóna molta seguretat seguir algú i és que es la meva primera baixada des de fa 2 anys. La neu per això està perfecta i es fa molt fàcil baixar!

Arribem fins a l'estany Pudo, posem pells i una altra vegada cap amunt a buscar alguna canal per on baixar!

Fa un dia genial, la companyia és encara millor així que no podem fallar i les pujades passen volan. Tot arribant al coll anem buscant alguna canal per on tirar-nos i decidim que serà una que ens queda a la nostra esquerra. Des de dalt a mi m'impresiona però confio molt amb tota aquesta colla i no dubto un moment que baixaré per on em diguin. El primer a tirar-se és el Dani que confirma que tot és perfecte per fer un descents divertit, així que tots a darrera!

Ens sembla impossible estar tan aprop de pistes i tenir aquestes pales verges, aquestes vistes solitaries... esquí de muntanya és lo millor!!!
A partir d'aquí el grup es separa, alguns han de marxar així que en Dani i jo decidim fer una tercera ascensió per buscar alguna pala que ens porti a pistes i al cotxe.
Ha sigut una jornada per emmarcar, d'aquestes que confirmen que val la pena aquest esport!

I per fi he pogut acabar l'entrada que fa 4 dies que remeno, no tinc massa temps lliure, però crec que aquesta sortida val la pena tenir-la per llegir-la més endavant... 

Vall de Tredós - Porèra

Dissabte 1 de desembre.

a les 10 sortim de Tremp direcció la Vall d'Aran, Jabvier ha trucat d'Espot on no hi val la pena anar, així que nosaltres provarem sort al "valle".

Dubtem si quedar-nos per l'estació de Baqueira o intentar fer una Salana, i aquesta última opció acaba guanyant quan ens imaginem la tranquilitat d'aquesta ruta davant l'estrés de pistes.

1a prova, de Salardú surt la pista que porta a la Vall de Tredós i al·lucinem quan veiem que està tota nevada i que no hi ha passat cap vehicle. Provem, no provem... finalment gas i amunt! costa lo seu però Dani s'hi esforça i hi disfruta així que jo el deixo fer! Finalment deixem el cotxe prop la presa... el cotxe ha dit prou amb totes les llums fent-li pampallugues!

Sortim del cotxe, fot un fred que pela! m'abrigo de mala manera, massa! però estava tant pollet a dins el cotxe que el meu cos no té ganes de passar més fred del compte... ara! al cap de 5 min. ja m'estic traient roba... sempre em passa igual però necessito fer aquesta adaptació!

Ens trobem una gent de la Vall que fa raquetes i ens expliquen que aquest any no netejaran la pista perque es va cremar el bar de "Luis" (allà on aparcavem fins ara) i com que no obrirà i els dels banys van amb moto de neu, aquest any si es vol fer la Salana s'ha de començar de molt més avall!

 

Avui per això fa tant fred que ens fa molta mandra posan's a la obaga de la primera pujada a la Salana... decidim seguir per la pista fins als banys i allà fer un tomet a veure que s'hi veu.

Passat el pont dels banys mengem una mica, al sol s'està molt bé! i decidim endinsar-nos direcció Porèra, però poc a poc sen's va tancan el bosc i girem cua abans no la liem! Parlem després amb un altre xicot que ens trobem també foquejant i ens explica una rutilla que potser un altre dia ens decidirem a fer per aquesta zona, el Malh Blanc.

Avui així, no hem fet grans pujades ni grans baixades, ha estat una sortida de retrobament amb els esquís, el fred i la neu.

Un dissabte viscut en parella aprofitant i gaudint d'aquests petits moments que gràcies a la family tenim sense els moquets de casa.

Escalada als Nerets

Estem assentats amb mama davant l'ordinador de casa; m'agrada molt l'ordinador! jugar a jocs, veure videos pel Youtube i cada vegada més coses que vai descobrint... 

Escriu mama perque jo encara no en sé gaire, no us penseu, el meu nom, el de la meva germaneta i algun altra més ho faig sense problemes però mama ho fa més ràpid i quasi escriu al mateix temps que jo parlo... quina passada!!! (estic segura que molt aviat tb l'Aran ho farà -Anna-).

Doncs em disposo a explicar una excursioneta amb escalada inclosa al Roc de Nerets que vam fer l'altre dia amb papa mentre mama estava al cole i la Noa amb la iaia, sí, ara la mama tamé va al cole a fer anglès, com jo! són coses que no ens agraden gaire però s'han de fer, a que sí mama?!

Doncs al sortir del cole, l'altre dia, vam agafar el cotxe amb papa i vam començar a puiar direcció les antenes. És un camí una mica dolent que s'ha de fer amb jeep però naltres tenim un cotxe super xulo que puie molt i molt amunt, jo fai de copi perque així ajudo a papa a veure totes les pedres i forats... 

Vam aparcar el cotxe just després de la roca que hauriem d'escalar i ens vam disposar a fer un bon berenar! mmmm.... un cacaolat boníssim i un entrepà! mentres anem jugant amb uns cotxes petits que hem agafat de casa i els fem passar entre pedres molt grans! Com els cotxes que vam anar a veure a Andorra que puiaven per unes costes molt dretes, a vegades amb el cable però a vegades sense... era una passada! Així que una vegada tots els cotxes havien acabat el circuitillo montat ens vam disposar a escalar!

Primer va puiar papa a montar la corda, jo me vai quedar a baix mirant-lo, perque claro! després me tocava a mi! Així que me vai quedar amb tots los moviments i després... toma ya! com un "rayo" cap a demón!

No us penseu! no és pas fàcil puiar per les pedres! has de mirar on poses els peus, on poses les mans, que no hi haiguin plantes punxoses que mos podrien fer mal i vigilar tb la corda amb que papa m'agafa, que a vegades molesta i a vegades me xine una mica massa, semblo un pernil! però claro! millor això que no pas caure enrera i rascar-me els genolls o les mans! Així que ja veieu que té lo seu la escalada!

Per fi a dalt! Jolin que xuloooo! des de dalt es veuen moltes coses, el nostre poblet, el lago, les antenes, el cotxe aparcat, i el sol que ja està marxant... però sabeu que!? a natres ens va tocar més estoneta el sol que no pas els que estaveu a Tremp!

La baixada va ser encara més divertida! Vam destrepar per darrera la roca, un tram super mega difícil que fins i tot a papa li va costar, però entre els dos ho vam poguer superar! Després cap a Tremp amb el cotxe... que tamé té la seua aventurilla!

• Si algú vol anar a escalar a aquesta roca, sapigueu que hi ha un ancoratge quimic amb anella montat a la part de sobre de la roca (Uns 10 m. d'alçada), Lo ideal es portar una baga llarga i posar-la a la reunió, així no fregarà tant la corda. La roca és bastant bona i la pujada-baixada és fàcil. Hi ha la possibilitat d'escalar-la per diverses cares.  Es troba pujant pel camí de les antenes (Roc de Neret) la corba abans de la última rampa. Si algú prefereix venir algun dia que natres hi tornem a anar que deixi per aquí un missatge i quan hi tornem l'avisarem.
• Per la zona de les antenes tenim varies rutes curtetes per fer amb nens que ja anirem penjant (d'escalada només hi ha això). 

Activitats variades.

Avui he trobat una estona tranquila per actualitzar el blog, últimament amb els petits cada dia podríem fer una crònica de la jornada perquè estem vivint moments molt interessants. Però em limitaré a explicar les sortides més socials... jeje.
Ja fa uns dies vam anar una colleta d'amics a fer la ruta de l'Ermità amb la btt. Hi ha un itinerari per fer a peu i un altre amb la bici, tots dos pels voltants del Berguedà. El tram de btt és molt descafeïnat hi ha poc sender i massa pista bona i carretera. Així que com som prou eixerits sobre mapa vam fer les nostres variants a lo jabalinot. Això ens va portar a descobrir senders molt interessants. 
Van ser 2 dies d'autèntica btt amb molt bona companyia.

Sortida dissabte Camarasa

D'aquí va sortir la idea d'apuntar-nos amb l'Albert Vilana al Raid del Segre, aixi que cap allà que hi falta gent... 
Els Membres de l'equip erem: Albert Vilana, Toni Muné, Jo i com a super assistència el Josep Luz.
El raid era de dos dies per etapes més una pròleg el divendres. Teniem de fer uns 200kms passant per les següents disciplines: Rogaining, Btt, O-urbà, Ferrata, Espeleo, Kayak, Tir amb arc, Escalada i Parapent. 
A la pròleg del divendres ja vam apretar bastant i vam posar-nos al capdavant, després un bon sopar, a preparar els estris del dissabte i a dormir.
Dissabte etapa reina amb uns 140kms, On ràpidament ens posicionem al capdavant sense cometre errades d'orientació i amb un bon ritme de cursa. Van passant les seccions i anem força cómodes en totes les modalitats.
Finalment despres d'unes 10h i 20 min acabem l'etapa amb un marge de unes 2h (contant els temps de bonificació) respecte els nostres perseguidors. Ambient boníssim i una assistència de les millors! Merci Josep!!!!!!

Orientant pel Montsec

Kayak a Canelles

Un cop acabada l'etapa ens havíem de recuperar una mica per començar la etapa d'orientació nocturna. Però el Toni va rebre una trucada, i per motius familiars va haver d'abandonar-nos. Així que fins aquí va arribar el nostre raid.
LLÀSTIMA!! Anàvem molt bé i estàvem disfrutant. Un altre any serà!

La setmana passada vam fer una escapadeta familiar amb la furgo, visitant paisatges tant variats com son Agramunt i Andorra.
Dissabte al mati jo correria amb btt per la Transiscar mentre l'Anneta i els nens visitaven la fira del torró d'Agramunt.
La Transiscar va estar correcta. Els desnivells son els que son, pero hi ha varietat de senders. Jo em vaig trobar prou bé. Em va costar una mica agafar ritme perquè els primers minuts la gent surt molt forta, però un cop van passant els kms vaig recuperant posicions fins fer un grupet molt bò amb lo Mariano i el Robert Pedrosa. Tenim dos corredors més al davant però poc a poc els hi anem retallant distància. L'ambient entre nosaltres és boníssim i disfruto molt amb ells, fins que el Mariano diu que va perdent aire, després de dir-li si necessita alguna cosa mentre baixàvem bastant ràpid, sento: Peffff... i comença a sortir liquid de la coberta per tot arreu... ummmm. M'ho mereixo per portar una coberta ben apurada. Paro poso cámera i a remuntar posicions. Finalment arribo 8è però amb bones cames despres de 60kms molt ràpids.

Un cop acabada la cursa arriben l'Anna i els nens i els posem a xerrar amb Jabvier i el Tito que també havien fet molt bona cursa. 
Un cop acabat el Marujeo dinem a la furgo i despres carretera cap a les Andorres.
Un cop allà decicim d'anar a dormir a Os de Civís un poblet molt interessant que no hi havia estat mai. El motiu d'anar a aquesta zona es el campionat que fan de trial 4x4 per la zona del Canòlic. 
Hi han els millors pilots i cotxes d'europa, les zones son espectaculars i és molt bonic veure la compenetracio del pilot i el copilot. Tant l'Aran com nosaltres vam disfrutar d'allò més. Allà vam quedar amb el Josep Luz que ens va fer de guia per les zones, portant-nos amb el seu super 4x4. 

Anirem informant...

Nargona 2012

La Noa dorm protegida pel Teix als peus del llit i l'Aran és a l'escola, sembla que és un bon moment per fer una petita crònica de la meva primera pedalada després de tenir a la peke de casa que divendres passat va fer 8 mesos.

Igual que després de tenir a l'Aran, la meva primera inscripció va ser a la Nargona 2009, pedalada popular que fan a Coll de Nargó. Aquesta vegada per això vaig dubtar fins l'últim moment d'apuntar-m'hi perque no teniem cangurs pels nens i el Dani o jo ens havíem de quedar sense participar-hi. Finalment vam decidir que jo pedalaria!

El dia 9 de setembre a les 9 del matí donaven la sortida de la pedalada. El dia abans havia fet un bon xàfec i ens esperava un terreny una mica fangós. Em despedeixo de la Noa i el Dani (l'Aran encara dorm a la furgo) i començo a pedalar per una forta pujada asfaltada. Des del principi les sensacions són molt bones. Primer planegem per un petit sender i pista fins a la carretera, a partir d'aquesta agafem una pista en pujada molt i molt llarga. Estic motivada perque vaig adelantant a gent, vaig agafant també a alguna noia i penso que amb una mica de sort encara m'enduré alguna bossa de macarrons que regalen a les 3 primeres... doncs a pedalar fort -penso-!

Arribem al primer avituallament en pujada on em trobo una altra noia, intento seguir-la d'aprop el que queda de pujada, va fent més o menys al meu ritme i això m'agrada!

Per fi, i després de molta estona de pujada arribem al punt on comença el primer sender de baixada. Buuuufffff! Tot començant a baixar noto que la pujada m'ha cansat força i això ho pago tot baixant que vaig.... fatal! decideixo baixar-me el seient i continuar a poc a poc i bona lletra!

A la noia de davant ja no la veig, i m'adelanten algun que altra ciclista, la ruta torna a pujar, torna a baixar, les pujades són dures i els senders de baixada són molt divertits i ràpids, m'ho passo molt bé intentant no forçar més del compte. En un control de pas del recorregut em diuen que vaig 3a.

Quan ja quasi bé arribem a Coll de Nargó, a l'últim sender impresionant caic i doblego la maneta del frè, pujo a la bici però vec que els dits no m'arriben a agafar la maneta! la intento doblegar i per sort me n'he sortit! buuuaaaahhh! perque quedava una bona baixada! més endavant adelanto a la noia que va segona i em diu que ha punxat la roda! Llàstima! m'ha regalat la segona posició! 

Arribo a l'arc d'arribada amb 3 hores 19 minuts, segona noia després de la Ramona que ho ha fet molt bé.

Un plaer poder tornar a participar en una pedalada i trobar-me tant bé!

Escapada d'estiu amb l'autocaravana.

L'excusa per fer maletes aquesta vegada va ser la cursa Cristalp que es fa a Suïssa i on el Dani i estava apuntat. En total teníem 10 dies, 5 abans de la cursa i 4 després per fer turisme i gaudir de la France i Suïssa a la nostra manera, amb l'autocaravana!

Dilluns 13 vam sortir de Cervera on havíem fet nit al parc del bombers del papa, genial, amb aigua i llum a tuttiple i moltes distraccions per l'Aran. Així que sortint ben aviadet i parant a esmorzar al Bruc a mitja tarda ja erem passat Orange, per fer nit prop de les Gorges de l'Ardèche a Sant Martín d'Ardeche.

Aquest és un lloc molt turístic amb un riu ample i cabalós que al mes d'agost el tenen hiper-explotat, igual durant una tarda baixen 1000 kayaks... I sense exagerar! Nosaltres a la nostra, buscan llocs per aparcar la nostra caseta mòbil, banyat-nos al riu i fent turisme amb les bicis.

Tots els càmpings de la zona estaven complerts així que vam anar buscant fins que a la platja de sota el càmping de "Les Gorges" vam trobar una zona d'aparcament per vans que pagant 5€ podies passar 24h. i podies gaudir d'uns magnífics banys amb aigua gelada, ideal per la circulació i piques sense miralls ni llums. I vam estar 1 nit i de conya!

Dimecres 15, després d'un dia sencer per la zona d'Ardeches, toca continuar el viatge direcció Chamonix on hi arribem a mitja tarda i al.lucinem de la mà de turistes que es mouen per la zona, no trobarem cap raconet per nosaltres, pensem, però a la gent li agrada està tota amontegada al mateix lloc i al mig del bosquet, entre camins ciclebles i de trekking trobem un raconet solitari ideal per nosaltres.

Visitem el poblet alpí, fem un beure en una terrasseta amb vistes al Montblanc i ens regalem una super pizza per sopar.... Mmmmmm.... Boníssima! I a dormir amb la calefacció engegada i amb soroll de pluja de fons... Buff quan hi penso me'n tornaria desseguida... Quin estiu estem passant a Catalunya! El dia següent bici en família i algunes proves i vacil·lades al bikepark del poble que per cert es una passada!

Dia 17, divendres! ja divendres!!! Sembla mentida però quan estàs a gust i amb la gent que estimes el temps passa volant. Doncs toca arribar a Suïssa, a Sion, on hi ha tot el muntatge d'entrega de dorsals de la Grand Raid Cristalp.
I de Sion a Verbier, on busquem un petit raconet entre xalets per aparcar la nostra furgo. Aquí fem un tomb pel poblet, xarrem amb altres corredors catalans de la cursa i el Dani es fa a la idea del tute que haurà de fer l'endemà, costa canviar de xip després d'una setmana de family a tope!

Dia de cursa: Jo m'aixeco amb el Dani... no sé l'hora que és però encara és fosc. Esmorzem, es prepara les coses, li desitjo molta sort i preparo l'autocaravana, els nens, tot apunt per marxar direcció Grimentz. A les 6,15 surto de Verbier, entre ciclistes que escalfen motors... quina madra pedalar a aquesta hora, penso! Els nens els porto dormint i el viatge es tranquil. Una vegada arribats a Grimentz em mosquejo una mica amb l'otganització ja que a tot arreu fan pagar francs suïssos per aparcar! quin morro que tenen! no donen facilitats en res! i a sobre pagar i venga pagar, com si el Dani no hagués pagat prouta pasta! Finalment aparco a "tumà pal cul" però estem tranquils i no hi ha massa moviment, ho aprofitem treiem la tauleta a fora, els nens esmorzen i descansem una estoneta, són les 8 del matí i el papa encara tardarà a arribar. De tant en tant em van enviant missatges al mòbil de llocs de pas del Dani... (una cosa bona de la cursa!) sembla que li ha passat alguna cosa perque hi ha llocs que va amb força retard, l'únic que espero és que no s'hagi fet mal!
Finalment i amb l'Aran adormit de tant esperar al papa, el Dani arriba a les 3 i mitja de la tarda, tot sencer i ens fa una rialla, jo ja estic tranquila!

Recollim trates i marxem de Grimentz, busquem un càmping per poder descansar i passar la nit i tot el dia següent.

Diuemge 19, després d'una bona verdureta per dinar, marxem del càmping direcció Ginebra. La intenció és fer nit  abans d'aquesta ciutat i demà visitar-la amb les bicis.
Vich, el nom d'aquest poble ens agrada per parar, aparquem al costat d'uns gronxadors. És un poblet petit que ens sembla que podrem estar força tranquils. Un gatet petit ens dóna la benvinguda i da tant en tant ens fa visites, fins i tot el tio agafa confiança i ens el trobem per dins l'autocaravana; als nens els hi encanta i ens recorda al Teix que el tenim a Vilassar amb la iaia.

Fem una visita al poblet abans de sopar. Estar ple de vinyes i pomeres i els nens no se'n poden estar...

Dilluns, avui toca visita a la city! Però abans fem unes compres en un "Aldi" que es troba a la sortida de Vich. Aquests supermercats són grans, semblants al Lidl, però hem de vigilar amb la compra perque només podem pagar amb metal·lic (€uros que el canvi seran francs) o targeta mastercard, així que ho hem de quadrar el millor possible!
Genève: aparquem vora la ONU, es impresionant i mega gran tot aquest muntatge. El Dani té la brillant idea d'agafar el GPS per no perdrens! Agafem les bicis i avall a trobar el llac Leman. És un dia de molta calor i a les fonts ens anem mullant el cap i a les ombres descansem una estona. Després de voltar i voltar decidim dinar a la gespa de vora al llac.

A mitja tarda ens despedim de Suïssa i tornem cap a França a fer quilòmetres ja de tornada cap a casa.
Amb l'Ipad hem trobat la solució a les tirades llargues de cotxe; a l'Aran li encanta jugar a alguns jocs que hem descarregat i el tio s'ha fet el rei del petit aparell tàctil.
Així que anem baixant i passat Grenoble parem en un poblet anomenat Voreppe; a primer cop d'ull sembla un lloc bastant avorrit i lleig però amb el riu que té una petita bassa per banyar-nos i el centre que es prou bonic, hi conservem un molt bon record. Bon lloc per fer parada i per dormir amb furgo; tenen una aparcaments grans i tranquils.

Dimarts 21, avui toca dia de platja, així que quilòmetres cap al sud a buscar el mar. Hem decidit anar a Leucate, un poblet de la Narbona molt "playero" i amb ambient surfero. Arribem a mitja tarda i ens trobem una zona d'acampada de furgos sense serveis però on et fan pagar 7€ per dia, està super ple d'autocaravanes, al·lucinant! nosaltres trobem lloc fora de la zona, així que aparquem i ens estalviem pagar, total, estem igual de bé que tots!

Ens banyem al mar, ens dutxem, fem un tomb a veure autocaravanes, sopem i a dormir aviat. Durant la nit bufa un aire molt fort que al Dani i a mi no ens deixa descansar del tot, sort que els pekes són unes marmotes!
I dimecres, últim dia d'autocaravana, avui entrada a Catalunya i fem cap a Vilassar de Mar, on ens hi quedarem un dies.
Ha sigut una setmaneta en familia ideal!

Grand Raid Cristalp... Noves experiències

És una de les curses que tenia pendents, em motivava conéixer els paratges per on a l'hivern passem amb esquis a la mítica cursa de la Patrouille des glaciers. De passada vam marxar tota la familia a Suïssa a passar 10 dies fent de turistes. 
Faré una explicació de la cursa, l'Anneta ja farà un resum fotogràfic del viatge.
La cursa en números: 126kms i 5350m/d positiu acumulat. Temps pedalat 7h40min temps total 8h59min. Meteo: sol i uns 30º de mitja.
Pobles per on es passa: Verbier, La Tzoumaz, Hérémence, Évolène, i Grimentz.
La cursa és tècnicament molt asequible, hi ha senders però poc tècnics encara que hi han trialeres puntualment. Fins a Nendaz molta pista i poc sender, a partir d'aqui el recorregut és més variat i entretingut. La duresa de la cursa és basicament la distància i el desnivell, però és relativament ràpida.L'organització dins la cursa és excepcional. Els avituallaments son bons i no cal portar botellins a la bici a cada avituallament donen botellins Isostar, Els mecànics són eficients i n'hi han molts, el tema mèdic no el conec però imagino que estarà a l'alçada.

Perfil de la cursa

La meva vivència...
Sortida a les 6.30 amb uns 750m/d per "despertar-nos" una mica. Som uns 700 bikers que fem l'itinerari llarg, però aquesta pujada ja serveix per afilerar-nos. Em trobo prou bé, fa fresqueta i porto un bon ritme. Abans de coronar la primera pujada passem per un tunel estret d'uns 200mts on uns animals han fotut un grup electrògen per iluminar-lo i posar música heavy en l'interior, a l'entrada hi posa: "Welcome to hell!!" Jjejej.
Coronem i calculo que vaig dels 50 primers amb un grupet que anem fent relleus als trams plans i a les baixades es va moooolt ràpid. Em trobo a un que en una corva ha sortit recte, però veig que es posa de peus i diu que tot ok... quin bolet que s'ha fotut el paio!!
Segueixo amb el grup, anem avançant gent però també n'hi ha que ens passen, anem molt ràpid, el gps em marca una mitja de 21kms/h i això que no hi ha res plà. Em trobo bé i no noto que estigui forçant massa.
En un tram puja baixa per sender hi ha una baixada dreta i intentant avançar em surto de la traça i la roda del davant es posa dins d'un forat i queda parada, jo salto pel davant com si fos un "potro" i caic de peus... ufff salvat!!  Però veig com la bici surt volant i cau de costat sobre unes pedres uns metres més avall. MERDA!!  Baixo corrent a veure que li ha passat perque ha "sonat" fatal. La patilla del canvi trencada i un radi partit pel mig i un altre doblegat. "OooOh ja he acabat!!"  Només portava unes 2h 40min de cursa. Amb les poques eines que porto trec el canvi el poso a la butxaca i munto una singlespeed que va una mica forçat. Mentre vaig fent a estones a peu penso en poder acabar però son massa kms i desnivell el que em queda. Espero amb ansia arribar al mecànic que hi ha en el proper avituallament a veure si trovem sol.lució per poder seguir. Arribo i el tio ja es fot les mans al cap, em felicita per "l'apanyo" que he fet i em diu amb un francès alemanat que li sembla que al proper avituallament hi ha recanvi de la patilla, Jo flipo molt!! Està lluny i hi han uns 600m/d amb singlespeed, però sense pensar-m'ho pujo a la bici per anar tirant i per darrera sento "arrete!! Stop!!" Collons que passa?! El tio em diu que d'aqui 15min ve un amb una moto amb la patilla, que li deixi la bici i que aprofiti per beure i menjar! Increible!! 
A l'Ironbike hi havia uns mecànics molt bons, però això és massa. Mentre menjo i bec veig com canvien els radis de la bici, els hi dono una càmera que portava perquè al canviar el radi s'ha de fer malbé la cinta del tubeless i em diuen que me la guardi, que encara em queda molta cursa. Bestial!
Al cap d'uns 20 min arriba una moto plena de pegatines i un tio amb una motxilla enorme. Porta la patilla! 10 min més i tinc la bici millor que nova!! Merci beaucup!
Amb el "subidón" que porto faig la següent pujada a tooope!! A la part de dalt tinc alguna molèstia al quadriceps dret, en el primer tram he begut molt poc perque feia fresqueta i ara ja ho començo a pagar, però no li dono massa importància i continuo.
És just a la part de dalt on hi ha un sender puja baixa en un tram complicat he de posar el peu al terra de cop. Just quan el poso, se'm queda el quadriceps ben enrampat, no puc doblegar la cama!! Quan decideixo baixar de la bici i passar l'altra cama per sobre del seient... Se'm queda l'altra ben enrampada!!! Ui ui quin mal!! Em tiro al terra amb les dos cames completament estirades enmig del sender, les bicis que venen al darrera paren i pregunten, els i dic que estic enrampat que ja passarà, m'aparten la bici del mig del sender mentre jo m'arrossego sentat amb les cames estirades a la vora perque pugui passar la gent.
Mentre em relaxo una mica agafo el botellí i vaig bevent. Les cames es comencen a recuperar però em fan força mal, penso en el que em queda i se que  si vaig fent a poc a poc tornaré a poder pedalar bé. Prenc la decisió de acabar al minim esforç i ritme tropical, a veure si puc acabar i disfrutar de les vistes que fins al moment no havia vist gaire. Així ho vaig fer!!
Als avituallaments arrasava... i a les pujades anava fent, baixades a tooope! 
Només tenia un dubte: un tram de 30 minuts amb bici al coll per arribar a dalt del pas de Lona, a veure si m'enramparé allà tambe??
Però un cop allà em vaig trobar prou sencer i vaig gaudir de la pujada!
Després d'una baixada d'uns 1300m/d per sender pedregós arrivo al final on m'esperaven l'Anneta i els nens... l'Aran ja s'havia adormit de tant esperar al papa. De moment no m'han dit res de pagar el recanvi... Però gracies a ells he pogut acabar. El preu de la inscripció és car però l'organització respón.
Finalment 134 de la general de uns 680 corredors i 51 de la meva categoria. I el que és més important, no m'he fet mal i he pogut gaudir del recorregut!

Gràcies a l'Anneta i als nens que em van vindre a recollir a Grimentz!