Carros de Foc "Escairunner"

Com ja sabeu Carros de foc es un recorregut circular que va passant per tots el refugis guardats del Parc Nacional d'Aigüestortes i d'Estany de St. Maurici, Aquest recorregut el pots fer amb el sentit, punt de partida i dies que vulguis. La distància és d'uns 55 a 60kms amb uns 9200m/d. Hi han dos dies a l'estiu que hi ha la modalitat Skyrunner que estracta de fer el recorregut en menys de 24hrs.

Personalment no es el tipo de cursa que m'apasioni, no m'agrada córrer tantes hores... potser és perque no tinc la preparació suficient, o perquè quan acabo les sensacions són de "desgast general". I llavors pensareu: "i perquè coi hi vas??!!"  Doncs...  perque aquest any s'han ajuntat una sèrie de factors que han fet que m'apuntès amb aquest repte.

Tot va començar aquest hivern amb una de les curses d'esqui de muntanya. Tot parlant amb lo "Pasta" deiem que no ho haviem fet mai i que s'habia de provar. La intenció era d'anar xino-xano per complir el recorregut i acabar lo menys cansats possible. Amb això es va ajuntar que la majoria de gent que coneixem hi ha corregut i et pregunten sorpresos: " perquè no la fas, segur que t'aniria bé"; i la traca final va ser que aquest estiu he fet algunes curses a peu, encara que ni molt menys d'aquesta distància. Ja sabeu... quan un es troba valent no li fa por res... jejeje.

Com no em veia amb cor de fer tot el recorregut caminant amb el Pasta i el J. Figuera, li vaig comentar al Garreta si no li feia res de que anés amb ell a fer la cursa. Tot i que jo no sabia si aniria bé al seu ritme, m'havia d'adaptar perquè jo desconeixia algunes parts del recorregut.  La meva preparació específica per aquesta prova va ser nula: no vaig pujar al parc a veure part del recorregut cap dia, no habia estat en alçada des de l'hivern, no habia estat corrent durant més de 6hrs feia molt temps, no m'havia preparat mentalment...

Però aquest era l'any... m'ho habia de treure de sobre. Jejejeje

Al final vam sortir divendres del refugi de Colomina a les 7.10 del matí amb un 95% de probabilitat de pluja, per fer el recorregut am sentit horari, o sigui... direccio Estany Llong.

Vam sortir a les 7.10 perquè a les 7 sortia la Marta i la intenció era anar plegats una estona per animar-la per aconseguir el rècord del temps de noies.

Abans de sortir hi habia un "ambientazo" al refu, música a tope per motivar i molts ànims dels que estaven allà presents que et donaven ganes de sortir volant. Bestial!

No faré una explicació de cada part de la cursa perque tantes hores donen per molt, faré una descripció general des del meu punt de vista.

El recorregut és molt trencacames, es pot anar trotant molta estona i fins i tot córrer en algunes parts del recorregut si físicament estàs bé i ets àgil per la muntanya. També hi han trams força lents que camines entre "caos" de blocs de granit enormes o per pujades molt dures i relliscoses. Val la pena anar lleuger per no sobrecarregar el cos durant tantes hores. Jo vaig sortir amb una ronyonera on duia mig litre d'aigua, 5 gels, 1 barreta, 6 gominoles, un paravent i un Buff. Als refugis (n'hi han 9) en teoria hi tens beguda, una mica de fruita i fruits secs.

El recorregut és maquíssim, però si vas per feina no tens temps d'apartar la mirada del terra. Quan et relaxes una miqueta la entrampussada no triga a arribar.

Nosaltres vam tindre unes 4h de pluja, amb estones de pedregada amb fort vent que va fer que a moments passessim fred i les cames no anessin tot lo fines que haguéssim volgut, a més a més s'havia d'anar amb compte perque les pedres relliscaven.

Jo vaig anar amb bastons per alliberar una mica les cames que no sabia si les tenia massa preparades pel "tute"; es recomanable d'haver sortit bastant amb bastons per poder treure'ls-hi profit, ja que hi han llocs que prou feines saps on posar els peus. A mi personalment em van anar molt bé i els vaig aprofitar durant tot el recorregut. El que em va passar es que com feia temps que no els utilitzava, vaig acabar bastant carregat d'hombros.

A la arribada ens esperaven corredors que sortien l'endemà i la gent del refugi animant-nos a tooope.

La veritat és que no tens sensació de cursa al no sortir amb massa d'un lloc concret. Cadascú pot sortir del refugi que vulgui i en el sentit que vulgui, el que compta es haver passat per tots els refugis. Et vas creuant gent o te'n avança per complir el mateix repte.

Valoració personal: Com a recorregut és excepcional, un entorn maravellós. Com a cursa una cagada!! Perque??

Doncs primer pel tracte de la gent dels refugis que no veuen amb bons ulls el perfil del corredor. Ja no critico en el meu cas els avituallaments, encara que me'n han parlat molt malament. Ah, si!! A restanca no em deixaven omplir el botellí amb taronjada, vaig haver de fer beure que me la bevia per després posar-la d'amagat al botellí. Amb un altre emplenaven les ampolles d'Aquarius amb polvos tipo "Tang" però impossible de beure de lo àcid que era. A part de aguantar les ironies de alguns treballadors de refugis... em podria recordar de més detallets però no val la pena. Només vull que es vegi per on van els tiros.

Jo no se si els refugis tenen algun benefici, però els corredors paguem un mínim de 86€ per aquesta cursa. I com a mínim busques els serveis de qualsevol cursa popular.

Per mi podria desaparèixer tot aquest "tinglado" dels Carros de foc que es fa dins de l'entorn d'un Parc Nacional, ja que en teoria hauria d'estar preservat de jaleos i curses.

Finalment amb el Gerard vam fer un temps d'unes 11h 23min, però veient asequible baixar el temps amb bona meteo. Vam anar molt be junts, i em va ensenyar "atajos" que jo desconeixia. Vam fer molta conya i ens ho vam passar molt bé.  Això sí, estaré molt temps a donar un duro per la gent de Carros de foc. M'he sentit estafat per uns pixapins que estàn degradant un terreny meravellós.

CLASSIFICACIÓ 2011 

Aquelarret 2011. Cervera

No m'agraden gaire les bruixes, me fan una mica de por, però papa me va explicar que a Cervera fan una festa de correfocs, tambors, escuma i bruixes que és molt divertida, i claro! natres no hi podem faltar!

27 d'agost de 2011:

Amb mama hem passat tot el matí pel parc de bombers de Cervera amb la furgo, tirant aigua amb les mangueres, pujant als camions, jugant a pilota, lliscant amb un patinet super divertit amb papa, jo no hagués marxat del parc, m'ho estava passant tant bé! però mama volia anar a veure l'Aquelarret, que és l'Aquelarre dels nens, així que jo l'he acompanyat.

Vora les 6 de la tarda hem agafat la bici i tots dos cap on feien la cercavila. Per tot el carrer hi ha penjades cintes de festa i està plè de gent. De cop, comencem a sentir petards i més petards, ui, ui, ui!!! ens posem en un costadet i comencen a sortir nens i grans vestits de dimonis amb forques! que xulo!!! també n'hi ha que toquen tambors i tots plegats ballen mentres tiren xispes i més xispes! per cert, com que mos hem ficat prop dels diables perque és molt divertit, m'ha caigut una xispa a l'esquena... i crema molt!!! fins i tot m'ha foradat la samarreta nova!!!

Així que hem vist, diables, dracs, bruixes i nens fent una festa molt xulaaaa!!! i jo m'ho he passat molt bé! Sort que he volgut acompanyar a mama a veure tot això!

Per acabar, han tirat escuma i aigua i ens hem mulla't els peus!

Quina tarda més divertida, amb la bici hem tornat al parc de bombers per explicar-li al papa tot el que hem vist i viscut, quantes coses, quina pena que ell no hagi pogut venir amb nosaltres; però m'ha dit que un altra any sí que vindrà!

Un bon sopar a la furgo per agafar forces i a les 11 tornem amb mama a veure un castell de focs... Ooooohhhh!!! Apaguen totes les llums dels carrers i no es veu res més que focs de molts colors, quasi no vec ni a la mama!!! Em donat un tomet pels carrers seguint un correfocs aquest ja per nens grans, on hem vist gegants que tiren aigua per la boca, fantasmes i bruixes que ballen, i més i més foc i xispes!

Ha sigut un dia molt divertit! L'any que ve hi tornarem..., queda molt per això?!

Duatló de les Paúles

 Els d'Ocisport, amb la motivació de fer els Skygames l'any vinent a la Ribagorça, han fet una duatló que surt del poble de les Paúles que està enmig del coll d'espina i el de Fades direcció Castejón. I a mi com sempre m'han agradat les duatlons que munten aquesta gent (Núria, Vilallonga, Espot...) em picava molt la curiositat, així que hem agafat la furgo i els Terrisseixols cap allà!!

Us faig una descripció de l'itinerari des del meu punt de vista així teniu una idea per si voleu anar als Skygames2012

Les seccions son de 10kms Btt amb uns 500m/d, 9kms a peu amb uns 1000m/d, i el descens amb btt d'uns 10kms.

Hi ha un avitualament complert a la zona de transició (1780m) que es pot aprofitar tant de pujada com de baixada i un de líquid al cim del tram a peu (Tuc de les cases 2570m).

El recorregut de pujada de la Btt és força bó amb algún tram d'asfalt, hi han trams plans o de lleugera baixada i no hi han murs excessivament durs. El terreny no és excessivament pedregós i en el cas de que plogués no crec que hi hagués molt fang.

Els boxes de la transició estàn situats en un ampli prat del coll de la tuca Roia. Allà trobarem unes barres llargues on penjarem les bicis del seient i trobarem la bossa que haurem donat prèviament a l'organització perquè ens pugin el material córrer. I al costat dels boxes trobem un avituallament suculent.

Des de la transició es pot veure tot el recorregut del tram a peu. Visualment és molt maco ja que la major part del temps vas per carena i tens bona vista a banda i banda. Es tracta de pujar a cim del Tuc de les Cases per un costat i baixar per l'altre, però en la part de dalt hi han nombrosos puja-baixa que són una mica trencacames. Abans però hi ha un flanqueig d'uns 2kms (sembla més) per anar a buscar el llom. Aquest tram és bastant plà per camí de vaques i va sortejant diferents barranquets.

La pujada es herbosa amb les típiques gleves de muntanya. La baixada és bastant còmoda tant pel ferm com per la pendent. Un cop a la transició val la pena carregar la bossa amb les sabates perque l'última secció tendeix a baixar i l'organització triga molta estona a baixar-te el material.

L'últim tram de bici transcorre majoritariment pel recorregut que hem fet pujant, menys dos variants. La primera variant va per una pista-sender molt ràpid que ens dóna amb una fondalada que ens tocarà remuntar (+- 80m/d) per pista bona. La segona variant és una mica més tècnica però més curteta: Un tram de sender GR que comença baixant entre mig de pedres però tot ciclable que ens porta amb un petit barranc i la pujada és lo més guarret de tot el recorregut, pedregòs entre boixos ¡ bastant dret(segurament ho canviaran). En aquestes alçades de la cursa no estàs per anar fent provatures. Sort que la arribada a Les Paúles és molt maca i arregla una mica aquest final.

Pel que fa a la meva cursa les sensacions van ser molt bones amb la bici tot i sortir del final del pelotón vaig arribar 4rt a la transició avançant a duatletes importants i per darrera del Bassons un ex-ciclista professional, amb un parell de kms més encara haguès provat d'avançar-lo.

La transicío una mica lenta per falta de costum i per colocar-me la ronyonera del tram a pèu. El Freixa m'avança!!

En el tram a peu vaig notar que no estic acostumat a les transicions i els primers 2kms plans no vaig agafar bon ritme... em va passar un corredor. Però en el tram més dret i en les baixades em vaig trobar valent de cames. Sort que vaig agafar la ronyonera amb aigua perquè feia força calor i haguès passat sed.

On vaig apurar més va ser a la baixada en btt quan em va avançar un paio, jo amb la meva forquilla rígida vaig tenir molta feina per seguir-lo, fins que desprès d'un parell de fallos i tindre'm que aturar a embolicar un radi trencat de la roda del darrera... se'm va escapar.

Al final 8è amb 2h21min de cursa.

L'any que ve als Skygames??... Ja ho vorem!! 
CLASSIFICACIÓ

Corrent de nit... (1a Cuca de Llum)

Ja feia dies que el veí de devant de casa (Sergi) m'anava dient que m'havia d'apuntar amb una cursa que organitzaven al poble de Talarn amb la peculiaritat que la major part del recorregut el fariem iluminats amb la llum dels nostres frontals. Només aquest fet ja m'atreia bastant, i a més a més el recorregut era prou exigent recorrent senders que havia fet amb la bici però que mai els havia enllaçat corrents i menys de nit.  No hi podiem faltar, l'Anneta i l'Aran tenien ganes de anar a animar-me i a participar del soparet que hi havia desprès de la cursa.

La sortida va ser a les 20:30h de la font de Talarn... erem al voltant d'un centenar de participants i encara que era una cursa popular al devant es va començar amb un ritme exigent.

Hi havia un primer tram d'uns 500mts de pujada on els que vam sortir corrent només feiem que fer brometa... que si "on vas tant ràpid?, que t'espera algú??...etc." I tot badant un noi aragonés va imposar un ritme que ja no permetia seguir xerrant. De seguida va vindre la primera baixada al barranc (cami revirat amb pedra rodona) vaig apretar una mica per posar-me just al darrera del aragonés. Un cop a baix "ja el tinc control.lat", miro enrera i el grup ja s'havia estirat bastant, no gaire lluny hi havia el T.Canals i algú més darrera seu. A partir d'aqui la veritat és que l'estat de les meves cames era una incógnita, només feia tres dies que havia anat a fer la meitat de Cavalls del Vent (Al Cadí) amb els del Buff i vaig acabar bastant desfet de cames.

Va començar la pujada progressiva del sender de Sta Engràcia. El primer tram es pot córrer ràpid si tens bones cames i només començar a pujar vaig veure que anava una mica millor que el primer i  de seguida el vaig passar... "ja ho pagaré" vaig pensar. Ell també va apretar per no perdre'm... mmmm! Ja em començaven a fer mal les cames, però de seguida va vindre una pujadeta exigent i al afluixar una mica el ritme em vaig trobar una mica més cómode, però amb les cames embutides. El camí es va aplanar una mica per passar un barranquet i un cop passat el barranc hi havia un fotògraf (Pericón), jo ja feia estona que no sentia soroll darrera meu i la llaçada que feia el camí em permetia veure bastant tram darrera meu... i l'aragonés no apareixia. La veritat és que aquell momet va ser maco, tenia les cames fatigades però em trobava valent i alliberat de no tindre cap rival trepitjant-me els talons. Com vaig disfrutar de la soletat d'aquells moments en els que la llum ja començava a dificultar de veure amb claretat els obstacles.

De seguida vaig arribar a el primer avituallament a Sta Engracia on vaig fer un traguet d'aigua però sense entretenir-me gaire vaig enfilar el sender que porta cap a Gurb. Ara tocava la baixada al barranc on vaig baixar lo més ràpid que vaig saber. A la part de abaix em vaig trobar al Carlos (Campbase) que em va animar força i em va indicar per on havia de passar. Que divertit!! Ara... pujadeta fins a Gurb. Hi havia bastanta pendent però et permetia pujar trotant. Als llocs més emboscats ja costava de veure-hi tot i així encara no havia encès el frontal.

Un cop a Gurb uns dos kms d'asfalt baixa-puja fins a dalt de les vinyes. La carretera feia una llaçada molt llarga i em permetia vaure quan li portava al segon. La veritat és que em quedava lluny i just a les Vinyes hi havia l'Anneta i l'Aran per animar-me... "Aaaaanims Paaapa!!!" Els hi vaig tirar un petonet i després agafo una ampolleta d'aigua, encenc el frontal i començo la baixada de les vinyes. Uns metres més endevant tiro l'ampolleta en una bossa de brossa. Gasss avall!!!!!!

Com a equipament portava una ronyonera que anava al màxim de la seva capacitat, amb un bidonet on havia dissolt un gel amb uns 100ml d'aigua, el frontal lligat amb cinta a la ronyonera, juntament amb el paravent i el telèfon (Material obligatori).

L'organització havia assenyalat l'itinerari amb uns bastonets quimics lluminosos que es veien molt bé en la foscor. El frontal que portava era molt potent i em permetia poder córrer ràpid ja que veia el terra amb detall. Només vaig dubtar en un punt del recorregut on vaig haver d'apagar la llum per poder veure bé els bastonets lluminosos, però ni em vaig aturar. Tot perfecte. Al arribar al tercer avituallament i em canten que el segon va entre 5 i 10 min darera meu. Segueixo al meu ritme fis a l'arribada. Quina disfrutada...

Finalment vaig arribar a Talarn amb 1h 37min per recorrer uns 20kms la major part per senders i pistes secundàries. Super abraçada amb la family que em recorda que són més de les 22h i l'Aran encara no ha sopat... ràpid cap a on hi havia la carn a la brasa, De seguida ens van arreglar una mica de pa amb tomata i amanit i un tall de llonganissa. Mmmm!!!    Tot un èxit!! 

+ Classificacions cursa

Visita al Colomina. Dilluns 8 d'agost.

Ja fa dies que anem ajornant una caminata en familia per la Vall Fosca; i per fi em trobat forat a les agendes. Diumenge 7 d'agost pugem a dormir sota el llac de Sallente; l'Aran que no ha fet migdiada i ha estat tota la tarda jugant amb els camions a la piscifactoria de Senterada arriba molt adormit al destí final, així que tranquilament els papis aparquem la furgo, sopem i ens relaxem sota el silenci d'aquesta vall... impresionant!

A mitja nit.... tutururú- tutururú!!! l'Aran es desperta amb sed i gana i no hi ha manera de fer-lo dormir, així que ens traiem les llaganyes dels ulls, ens posem els frontals i cap a fora, toca excursió nocturna! -Hi han bruixes aquí?; -No!!! les bruixes no venen aquí que estem moooolt lluny!!! 

Finalment i quan els papas ja estem molt cansats, tenim fred i molta molta son, perque l'Aran res de res, aconseguim convencer al peke que demà ens espera una excursió molt xula i hem de descansar... bueno! sembla que funciona!!! A dormir amb el papa ara!!!

03:00... -Anna, Anna!!! l'Aran ha mullat el llit... , m'aixeco intentant no obrir massa els ulls, agafo l'Aran mentres ell em diu -no passa res mama, no passa res, -no Aran, no passa res, però has d'intentar dir a la mama que tens pipi... - sí mama! Doncs a dormir una altra vegada; tenim sort i ens adormim ràpid!

07:30... sona el despertador! Ja? buuuffff!!!! faig contes... aixecar-nos, vestir-nos, preparar motxilles, esmorzar...mmm... si esmorzem tot pujant o a dalt ens podem estalviar 1/2 horeta penso... despertador a les 8:00!!! I tant ràpid passen aquests 30 minuts amb un no res ja torna a sonar el mòbil! venga ara sí!!!! i ràpid que d'aquí 1 hora justa surt el telefèric! 

Quin èxit! a les 9 estem tots 3 preparats i fins i tot esmorzats dalt el telefèric. Anem mirant el paisatge, els cabirols, la gent que ens acompanya, la furgo que s'allunya... tot és molt emocionant, sobretot per l'Aran. Una vegada a dalt anem a veure l'Estany Gento i mirem l'hora per calcular quant tardarem fins al refugi Colomina, objectiu del dia. Pugem pel camí normal acompanyats de la boira i força fresqueta, l'Aran se'n surt força bé, el camí és ple de pedres però ell solet va avançant, saltant i fins i tot corrent en algun tram fàcil, -Aran! a poc a poc que queda molt rato!; però no hi ha manera ell a la seva, com sempre! De tant en tant paradeta per beure aigua, abrigar-nos o treuren's roba, segons surt el sol o no. I poc a poc ens anem acostant a la caseta de fusta.

Finalment, i al cap de 2 hores de sortir de Estany Gento, arribem al nostre objectiu del dia. l'Aran té clar que vol un cola-cao, així que cap a dins sense mirar altres coses. Jo encara no hi havia estat des que el van arreglar i quina passada! ha quedat molt xulo! Ens traiem les sabates i cap a dins a saludar a la Marta i la Naila. Xarrem una estoneta mentre bebem alguna cosa i amb un entrepà boníssim a la motxilla ens despedim de les guardes i ens disposem a baixar cap a Estany Gento i després cap a Sallente, ara no hi haurà telefèric... a veure el peke!

Impresionant! Quin fart de riure, de saltar, de caure i sempre... a saaaacoooo!!!! i és que així li demanava l'Aran al Dani. Jo darrera, intentant seguir-los. Així que vist i no vist pel camí del cable ja som a Estany Gento. Parada obligada, hem de menjar l'entrepà que ens ha preparat la Marta... quina gana i que bò!!! Saludem al Gerard, que marxa cap a la civilització després d'una setmana entre muntanyes i estanys! Ens despedim i desapareix entre pedres! a nosaltres encara ens queda teca i no tenim pressa... Tornem a engegar amb la panxa plena, i com sempre passa amb la panxa plena ve el cansament, -papa, vull motxileta!!!; cap problema, tirem de motxilla i arribem a baix ben sencers!!! Quin dia més divertit i que bé que ens ho hem passat, ara una bona migdiadeta tot baixant amb el cotxe cap a Tremp i després a tornar a donar guerra, com sempre!!!

Comença el trekking!

 Fa ja alguna setmana que les energies van a més i les ganes de quedar-me a casa escassegen; i es que si per mi fos ara mateix tinc motivació per varies bogeries, que, ho sé..., no és el moment! sabré esperar, cosa que abans no sabia fer i ara n'estic aprenent molt, la paciència i el saber esperar el moment oportú diuen que és un pas a favor de la victòria, tot arribarà!

Doncs amb tantes ganes de tralla (com diuen alguns amics blocaires), diumenge 7 d'agost decideixo fer el tomb a les antenes caminant, pujar pel sender de comportes - casa Cassasses - antenes i baixar fins la ITV; fent l'aproximació amb bici fins al cruce de la central... tota una duatló per una prenyada de 15 setmanes! I per més seguretat i tranquilitat m'acompanya el world cup de la family, si es que no puc fallar!!!

El dia comença mig ennuvolat, però només aparcar la bici, el sol comença a fer presència i l'airet que corria fins aleshores, on és? res de res, xafogor, calor i costa amunt! Ja pel sender de comportes comencem a sentir sirenes, accident? foc? sí, sí això últim mateix, de la casa de barrets del Lago, Club Lago, per dir-ho pel nom, surt una fumerada fosca i els bombers i helicopters ja comencen a treballar sobre la zona. De cop, surtits del no res, apareixen 2 homes super atabalats que el foc ve cap on som nosaltres, -marxeu!! marxeu!! que el foc ve i l'aire bufa cap aquí!!!, em quedo sense paraules mentres un dels homes aixeca els 2 braços tot explicant-me d'on ve l'aire, estic al·lucinant! em miro al Dani i amb la tranquilitat que el caracteritza en situacions així els respon que natres tirem direcció est i no hi ha problema, i  així tal com han aparegut marxen! -Vols dir que el foc ha saltat el llac?, I l'aire ve cap aquí?, no fa ni olor ni res. El Dani l'únic que em contesta i ja em queda prou clar és, -però has vist com mirava d'on venia el vent? (aixecant els 2 braços). Res de res, ni foc ni aire ni res venia cap on erem nosaltres! 

Així que, un cop comentada l'anècdota, continuem cap a casa Cassasses on es  veu com van apagant l'incendi amb els helicòpters, per cert, vosaltres sabeu la llegenda del "buzo"? Doncs un noi que feia submarinisme, el va arroplegar un hidroavió i el van trobar temps més tard mort en un incendi vestit amb neopré i aletes... que xungo! anar a bussejar i morir d'aquesta manera... si és que no saps mai com pot acabar la història!

Doncs ja veieu, entre anècdota i anècdota arribem a les antenes, jo més cansada que altres però  sense deixar de sorprendren's, ja que a dalt de tot ens trobem una parella fent-se fotos amb la estelada com si d'un gran pic es tractés, si ja ho dic jo que del mes d'agost t'ho pots esperar tot!!! 

No ens quedem gaire estona a dalt i baixem pel sender de la ITV, anar fent, xino xano, sense córrer clar, però intentant no encantar-nos perque una cosa que estàs acostumada a fer-la corrent, o amb bici, caminant es fa llaaaargaaaaa... i si a sobre a l'acompanyant li agafa una crisi de gana, mal de cames i d'això no s'acaba mai... en fi! una baixada durilla on fins i tot el world cup en pateix les consequències. Així que, pel meu bé, i coneixent al meu compi, l'invito a córrer costa avall i que faci una aproximació de les bicis al camí d'arribada... Perfecte!!!! Sí es que no hi ha res com repartir-se la feina!

NEWS

I  ja som al mes d'agost, tot deixant enrera un juliol diferent, estrany i per mi llarg, mooolt llarg; comencem un altre mes amb ganes de solet, platja, lago, i una mica d'activitat. 

L'últim mes que vaig poder fer alguna cosa va ser el maig, i ha plogut molt des d'aleshores. Una pedalada a Benabarre, un avís amb pàjara sobtada per la Vall de Barcedana i una despedida pujant amb bici a Sant Corneli i fent el circuit de Gerri van ser les últimes activitats sobre la meva estimada companya...

però tot això té una raó desitjada. Estem esperant un germanet/a per l'Aran pel mes de gener de 2012.

La part dolenta, o no tant bona es que així com amb el xic de casa vaig tenir un embaràs molt bò, amb aquest els marejos i mal està són el dia a dia... i així les setmanes es fan llargues i els mesos interminables... quants en queden??? Buuuffff!!!!

Després d'aquesta experiència tot pot ser que em cremi corrent, nadant, fent qualsevol cosa que em pugi les pulsacions a mil i no pugui ni parlar... perque tinc un mono que em moro!!!!!!

Sortint en bici però competint a peu.

Amb l'excusa d'actualitzar el blog us explicaré una mica el que anem fent aquest estiu...
Com l'Aran no va al cole fem bastantes sortidetes amb ell, com poden ser bones caminades per corriols pallaresos, alguna via ferrada, moltes hores de "lago" ja siguin amb kayak o fent banyets, alguna festa major, correfocs, passar nits amb la furgo... etc. 

I mentre la familia ens fa de cangurs aprofitem per escapar-nos a fer l'indio per les muntanyes. La major part de les vegades sortim amb la bici, ja sigui pels voltants del poble com per l'extranger. Però com els caps de setmana ja hi han festes majors doncs hem anat seguint les seves activitats esportives, ja que les activitats nocturnes les tenim una mica oblidades.
Primer vaig córrer l'Espardenyada que es celebra per la festa dels Raiers de La Pobla. Va ser just la setmana desprès del raid i em feien una mica de mal els peus, però la resta tot molt bé. Bona organització, bon menjar i ambientillo!!. Vaig fer 5è per darrera del Poma, el Palito, l'Àxel i un tal Luz. Em sembla que el recorregut te uns 16kms i uns 850m/d que vaig trigar 1h 27min en acabar-lo.

Desprès i gràcies a la bona iniciativa de la gent de Pobla, vaix poder participar a la primera cronoescalada de San Corneli ( Cami de les Trinxeres). Sanco és una de les muntanyes més concorregudes dels voltants del Llac de St Antoni, i últimament es parlava molt d'organitzar una crono, però ningú acabava de fer el pas. Va ser un èxit total amb unes 140 persones apuntades entre la crono i la caminada popular. Al cim ens esperava un bon esmorzar i una gran explicació de lo que va succeir allà dalt durant la guerra. 
El recorregut es d'uns 4,5kms i uns 750m/d em sembla i vaig trigar 36min i 23seg en fer-lo per arribar en primera posició.


I aquest dissabte passat vaig anar a córrer per primer cop la Vertical Cabanera organitzada pel Ceps de la Pobla al poble de Cabdella. Amb una organització impecable, un recorregut bastant dur d'uns 1450m/d que ens va portar al cim del Montsent de Pallars. Vaig trigar 1h 09 min i 20 seg arribant 8è a 7 minuts d'un imparable Marc Solà (Poma) i per darrera de corredors de calitat com l'Oscar Roig, d'en Joan Freixa entre d'altres. Un cop arribats a dalt vam acompanyar a la Marta al Refu del Colomina i fent un tomb molt maco pel parc. Un cop a baix hi havia un dinar popular on no hi va faltar de res.