dimarts, 31 de març del 2009

Alls i cebes!!!

Sembla que aquest any el meu cos no acaba d'anar fi del tot! Des que va néixer l'Aran tinc carències per tot arreu! Anèmia, braç trencat i ara simptomes gripals! No estic acostumada a "arroplegar" tantes coses seguides, i en part deu ser que moltes de les meves defenses se les queda l'Aran... ja m'està bé! però alguna per mi no m'aniria pas malament!!!
Aquest cap de setmana passat vaig sortir a córrer els 2 dies i em vaig trobar força bé... dins les meves possibilitats actuals, clar! però ahir dilluns ja estava amb el mocador a la mà i notant mal de coll... quin desastre! Tinc moltes ganes de córrer, molta motivació per fer coses... però el meu cos no em deixa anar al ritme que a mi m'agradaria i això em fa sentir malament! però tot són senyals i suposo que si tinc aquesta alerta és perque m'he de prendre les coses amb més calma... potser fins que l'Aran deixi de popar! S'ha de ser optimista i disfrutar del què un té i pot fer en aquest moment... això m'ho vaig repetint per no oblidar-ho!
Des del dia 25 de març, cada matí vaig a recuperació del braç esquerra, i estic super contenta dels progressos que estic fent! Ja no em noto quasi dolor al fer moviments i faig servir la mà sense pensar-hi i això és bona senyal...! Em vaig comprar una "munyequera" per poder anar córrer més tranquila sense por de caure, ja que em falta molta força al braç i si caigués em podria fer mal! Així que ara córrer és el que faig més, la setmana passada vaig provar d'anar a la piscina i em va costar força nadar, no podia fer la palada de manera efectiva i semblava que no havia nadat mai... com ens hem de veure!!! La bici... ni provar-la de moment la deixo aparcada al "zulo" sense expectatives de sortir-hi... així que només em queda, com he dit abans, córrer, córrer i córrer... i això aniré fent! i a veure si de cara a final d'any puc fer alguna cursa d'aquestes característiques! m'agradaria fer la cursa d'Argentona pels voltants de Burriac... però ja ho verem! Encara queda molt i de moment el meu cos no està per aquests "trotes".

Alls i cebes!!!

Sembla que aquest any el meu cos no acaba d'anar fi del tot! Des que va néixer l'Aran tinc carències per tot arreu! Anèmia, braç trencat i ara simptomes gripals! No estic acostumada a "arroplegar" tantes coses seguides, i en part deu ser que moltes de les meves defenses se les queda l'Aran... ja m'està bé! però alguna per mi no m'aniria pas malament!!!
Aquest cap de setmana passat vaig sortir a córrer els 2 dies i em vaig trobar força bé... dins les meves possibilitats actuals, clar! però ahir dilluns ja estava amb el mocador a la mà i notant mal de coll... quin desastre! Tinc moltes ganes de córrer, molta motivació per fer coses... però el meu cos no em deixa anar al ritme que a mi m'agradaria i això em fa sentir malament! però tot són senyals i suposo que si tinc aquesta alerta és perque m'he de prendre les coses amb més calma... potser fins que l'Aran deixi de popar! S'ha de ser optimista i disfrutar del què un té i pot fer en aquest moment... això m'ho vaig repetint per no oblidar-ho!
Des del dia 25 de març, cada matí vaig a recuperació del braç esquerra, i estic super contenta dels progressos que estic fent! Ja no em noto quasi dolor al fer moviments i faig servir la mà sense pensar-hi i això és bona senyal...! Em vaig comprar una "munyequera" per poder anar córrer més tranquila sense por de caure, ja que em falta molta força al braç i si caigués em podria fer mal! Així que ara córrer és el que faig més, la setmana passada vaig provar d'anar a la piscina i em va costar força nadar, no podia fer la palada de manera efectiva i semblava que no havia nadat mai... com ens hem de veure!!! La bici... ni provar-la de moment la deixo aparcada al "zulo" sense expectatives de sortir-hi... així que només em queda, com he dit abans, córrer, córrer i córrer... i això aniré fent! i a veure si de cara a final d'any puc fer alguna cursa d'aquestes característiques! m'agradaria fer la cursa d'Argentona pels voltants de Burriac... però ja ho verem! Encara queda molt i de moment el meu cos no està per aquests "trotes".

divendres, 27 de març del 2009

10 anys després.

Aquest mes de març, i després d'estar 10 anys sense veuren's, vem decidir per via facebook fer una retrobada amb la gent de BUP - COU... el què ara vindria a ser el Batxillerat (fins hi tot pels noms dóna la sensació que vam estudiar fa anys i anys i anys... i potser sí!)
Faltava molta gent però va ser una retrobada molt interessant i especial; interessant perque veus gent que està tan canviada que no aconsegueixes relacionar-la amb aquella persona la qual vas estudiar, i per altra part altres que et transporten a aquella època on tot era diferent... quins temps aquells! i especial per això mateix... per unes hores et sembla que no han passat aquests 10 anys i que estas conversant com si el dia abans haguéssis anat a classe! Parlant dels profes, dels companys, de les anècdotes... osti! me'n vaig adonar que moltes coses el meu cervell les havia temporalment esborrat... quina gràcia recuperar-ho!
El pitjor moment, i dic pitjor perquè me'n vaig donar conte que el temps passa..., va ser quan vaig explicar què havia fet durant tot aquest temps, Quantes coses!!!! semblava una padrina parlant de la guerra civil... mare meva! ademés amb final explosiu... sóc mare! més vella no em podia sentir! Va sorgir un nou sentiment cap a la meva persona: em faig gran! Ens fem grans! El temps passa i no te'n adones que estas fent les coses que anys enrera planejaves tot rient... "quan siguem vells farem retrobades per no perdre el contacte" deiem amb els de classe... doncs ja tenim la primera a la butxaca! "t'imagines amb fills?!" parlavem no fa tants anys...doncs ara no he d'imaginar res!
Però el sopar també em va servir per veure cap on han tirat aquelles persones amb les quals compartia "xuletes", apunts i tonteries... n'hi ha per tots els gustos, l'important és que tots estavem allà volent compartir aquell sopar tots junts, contents i feliços de poder-ho fer!
I... que no és bonic això???



10 anys després.

Aquest mes de març, i després d'estar 10 anys sense veuren's, vem decidir per via facebook fer una retrobada amb la gent de BUP - COU... el què ara vindria a ser el Batxillerat (fins hi tot pels noms dóna la sensació que vam estudiar fa anys i anys i anys... i potser sí!)
Faltava molta gent però va ser una retrobada molt interessant i especial; interessant perque veus gent que està tan canviada que no aconsegueixes relacionar-la amb aquella persona la qual vas estudiar, i per altra part altres que et transporten a aquella època on tot era diferent... quins temps aquells! i especial per això mateix... per unes hores et sembla que no han passat aquests 10 anys i que estas conversant com si el dia abans haguéssis anat a classe! Parlant dels profes, dels companys, de les anècdotes... osti! me'n vaig adonar que moltes coses el meu cervell les havia temporalment esborrat... quina gràcia recuperar-ho!
El pitjor moment, i dic pitjor perquè me'n vaig donar conte que el temps passa..., va ser quan vaig explicar què havia fet durant tot aquest temps, Quantes coses!!!! semblava una padrina parlant de la guerra civil... mare meva! ademés amb final explosiu... sóc mare! més vella no em podia sentir! Va sorgir un nou sentiment cap a la meva persona: em faig gran! Ens fem grans! El temps passa i no te'n adones que estas fent les coses que anys enrera planejaves tot rient... "quan siguem vells farem retrobades per no perdre el contacte" deiem amb els de classe... doncs ja tenim la primera a la butxaca! "t'imagines amb fills?!" parlavem no fa tants anys...doncs ara no he d'imaginar res!
Però el sopar també em va servir per veure cap on han tirat aquelles persones amb les quals compartia "xuletes", apunts i tonteries... n'hi ha per tots els gustos, l'important és que tots estavem allà volent compartir aquell sopar tots junts, contents i feliços de poder-ho fer!
I... que no és bonic això???



Material Schia!!


Ultimament he estat bastant en contacte amb els de Schiameccanica, que és una empresa italiana que es dedica entre altres coses a fabricar fixacions i complements lleugers per l'esquí de muntanya.
He fet varies comandes per a gent d'aquí al Pallars i en aquesta última comanda m'han enviat taloneres i tanques alleugerides per a les botes Scarpa F1, per veure si els hi puc vendre.

El material es de primerissima qualitat, molt lleuger i amb garantia de per vida. I el que és més important: un cost inferior que altres productes de la mateixa categoria.
Us deixo unes fotografies a veure si us agraden.
Si us interesa, ja ho sabeu!

diumenge, 22 de març del 2009

Esqui de muntanya sense l'Anna i el Chichi (Jordi)

Últimament no he escrit gran cosa al meu blog, i no és degut a que no faci res interessant, però la veritat es que no he trobat el moment...
L'activitat principal ha estat estar pendent de la familia (Anna i Aran) i la major part del temps restant l'he passat fent esquí de muntanya. D'una manera diferent que els anys anterior degut a que l'Anna i el Jordi no han pogut esquiar gaire aquesta temporada.
L'Anna a part de passar la major part del dia amb l'Aran, fa un mes que es va trencar el radi, un dels dies que vam decidir anar a pistes a divertir-nos una mica... Mala sort!!!
El dimarts ja li treuen el guix i tot tornarà a la normalitat. Ja podrem anar a fer curtides junts!!!!!!!
I el Jordi esta passant per un dels moments més durs de la seva vida, superant amb moltíssima força una malaltia que ha tocat a altres grans esportistes com per exemple en Lance Armstrong. El tio ho porta molt bé, ja ha superat més de la meitat del tractament i està super animat. És un curtit!!!!!! Ànims!!!!!!!!!
La motivació per sortir a fer esquí de muntanya ha afluixat bastant, sort que ha estat un any de bona neu i que hi ha gent pel Pallars que cada dia surt a esquiar.
Despres de la traça Muga he fet 2 curses més amb esquis:
Fontblanca a Andorra, que era copa del món individual, on va haver molt mala meteo i van fer un recorregut per les pistes que no em va agradar massa, però la veritat és que no es podia fer gran cosa més.
No em va anar gaire bé. Vaig fer el 50è em sembla amb un recorregut d'uns 1500 m/d amb 5 canvis de pells, i algún més de propina degut a que vaig tenir problemes amb la cola i el fred; I a part jo no funcionava del tot bé.
I l'altra Certescan, copa catalana per equips, on vaig fer parella amb el Garreta. Una cursa una mica cutre, pero on m'ho vaig passar prou bé. Sempre m'han agradat més les curses per equips. Van ser uns 1700m/d i de posició 9ens.
Una motivació gran per la temporada es el Troffeo Mezzalama que es fa a l'abril, però com hi havia d'anar amb el Chichi en principi no hi aniré. Aixi que m'haure d'aconformar en fer alguna cursa més de la copa catalana.
I lo que més em motiva es que l'Anna es recuperi i puguem anar a curtir-nos plegats.
Ara ja estic començant a pedalar per preparar l'Ironbike que es celebra a Italia al mes d'agost. Em ve molt de gust d'anar-hi, i m'és bastant igual l'estat de forma que tingui en el moment de la cursa. Així que m'ho prendré en calma. I a disfrutar del meu fill!!!


dissabte, 21 de març del 2009

Excursionetes enguixades per anar fent boca

3 dies... i guix fora!
5 setmanes d'immobilització del braç esquerra... "l'esquerra així has tingut sort" em repetia la gent... però es que jo sóc esquerrana :-(
"I ara com t'ho faràs amb el nen?" "Ja està bé... mira que anar a esquiar!" I es que la gent ja sap com fer-te sentir una irresponsable...! Ja us dic jo que si em separo de l'Aran un matí no sóc més irresponsable que si no m'en separo i finalment m'agafa una depressió!!!
Però durant aquest mes, amb guix i nen, hem anat a caminar per diversos paratges, Burriac, St.Corneli, Sta.Engràcia, St.Pere Màrtir, les antenes... i demà hem quedat per fer un Sant del Bosc... algú s'apunta???
Tot plegat m'ha passat més ràpid del que pensava!



Excursionetes enguixades per anar fent boca

3 dies... i guix fora!
5 setmanes d'immobilització del braç esquerra... "l'esquerra així has tingut sort" em repetia la gent... però es que jo sóc esquerrana :-(
"I ara com t'ho faràs amb el nen?" "Ja està bé... mira que anar a esquiar!" I es que la gent ja sap com fer-te sentir una irresponsable...! Ja us dic jo que si em separo de l'Aran un matí no sóc més irresponsable que si no m'en separo i finalment m'agafa una depressió!!!
Però durant aquest mes, amb guix i nen, hem anat a caminar per diversos paratges, Burriac, St.Corneli, Sta.Engràcia, St.Pere Màrtir, les antenes... i demà hem quedat per fer un Sant del Bosc... algú s'apunta???
Tot plegat m'ha passat més ràpid del que pensava!



dimarts, 17 de març del 2009

Última setmana amb guix

Demà farà 1 mes que em vaig trencar el radi del braç esquerra, com? Fent taula a Port-ainé! Un desastre, un mal moment, una putada... però ja està fet, així que millor acceptar-ho de la millor manera possible i "al mal tiempo buena cara"!
Ara només em queda 1 setmaneta de guix i estic super contenta; també estic molt contenta perquè tot i portar el braç enguixat per sobre el colze, m'he pogut espavilar força i l'Aran no ha notat la meva lesió, o potser sí però el tio no ha dit res... ;-)
Aviat farà 1 any que no faig esport com a mi m'agradaria... ja fa 1 any i mig que vaig fer la meva última cursa... però espero que tot quedi aquí i aviat pugui recordar-ho sense aquesta sensació d'ansietat que tinc a dins.
Sóc molt feliç, i més ho seré quan recuperi l'activitat que a mi més m'agrada fer!

Última setmana amb guix

Demà farà 1 mes que em vaig trencar el radi del braç esquerra, com? Fent taula a Port-ainé! Un desastre, un mal moment, una putada... però ja està fet, així que millor acceptar-ho de la millor manera possible i "al mal tiempo buena cara"!
Ara només em queda 1 setmaneta de guix i estic super contenta; també estic molt contenta perquè tot i portar el braç enguixat per sobre el colze, m'he pogut espavilar força i l'Aran no ha notat la meva lesió, o potser sí però el tio no ha dit res... ;-)
Aviat farà 1 any que no faig esport com a mi m'agradaria... ja fa 1 any i mig que vaig fer la meva última cursa... però espero que tot quedi aquí i aviat pugui recordar-ho sense aquesta sensació d'ansietat que tinc a dins.
Sóc molt feliç, i més ho seré quan recuperi l'activitat que a mi més m'agrada fer!