Preparant la temporada a Tignes

Pos sí, jo com los bons!
On millor que a Tignes per començar a veure el què és l'esquí de muntanya!
Genial...


Tamé he anat a la piscina


I he passejat amb papas per tot aquest indret nevat.


L'any que ve repetim i jo ja em portaré uns esquitxos per mi solet!

Neueta!

Tic molt lluny!!!
Tem am la furgo a Tignes.
Hi ha moooooolta neu, però molta molta! L'he provat i estar molt freda...
No patiu per mi perque els papis em cuiden molt. També hi ha la Marta i altres nois i noies que dormen i mengen a un pis molt xulo que nosaltres visitem sovint.
A veure si demà fa més bon temps i puc jugar més amb el meu trineu nou... molaaa molt!
Ens veiem a la tornada.
Ja us ensenyaré les fotos!!!!
Cuideu el Pallars!

Per l'AMERIQUENG

Sabeu el que és un poble abandonat? Jo ara ja sí! no hi viu ningú i tampoc ningú hi vol viure.

Avui he visitat Montsó, i m'ha agradat molt, sobretot una màquina verda abandonada que jo em volia endur a casa... un altre dia m'emportaré a papa perque segur que ell tamé la vol. I es que avui només hem anat d'excursió mama i jo, un luxe... tenir a mama només per mi m'agrada mooolt.
Hem caminat, rigut, menjat...


A dinar no us penseu que hem anat a casa com jo m'esperava, hem anat fins a un llac que no té cap riu que hi arriba i llavors ha arribat papa amb la caseta mòbil i hem dinat molt i molt contents els 3 juntets.
Mama ha marxat aviat... ah! sabeu, ja li han curat l'ull... que bé!!! i jo me quedat amb papa jugant molt i molt pels voltants de Montcortés.
Fins a les 6 no hem tornat a casa... buuuffff!!! Quin dia més xulo i més ben aprofitat, sort que vaig fent sontets als cotxes sinó estaria fet pols...



Abraçades!!!!!!!!

Tamé llimpio camins!

Ahir a la tarda em va agradar una activitat que vam fer amb papa i mama i que encara no haviem fet mai:
Vam dixar el cotxe al mig de la muntanya i vam caminar (jo anava amb mama al mocador) amunt amunt fins que mama va dir prou; ens vam assentar a terra i venga a treure pedres del camí, jo primer no entenia res, a casa si tiro les coses em renyen però allí era diferent com més lluny tirava la pedra mama més bé em deia que ho feia... tan sonats! Però com a mi m'agradava tant, pos a la feina... venga treure pedres, pedretes i plantes.
Papa es passejava per allà amb una escombra, a no! una aixada va dir mama que era, però e igual perque només feia que escombrar... potser les escombres del camí es diuen aixades i són de ferro???
Tamé vam merenar i vai veure caseta des d'on erem... tavem moooolt amunt!!!
Així que si aneu amb bici al camí de mmm.... ara m'ho ha xivat papa, al camí de sobre Sant Adrià, penseu que jo he col·laborat a teni'l net...
A veure si d'aquí uns anyets i puc baixar... sembla molt difícil però divertit!
Apa gent... Bona nit a tots!!!!

Per descobrir

Hem de marxar, volem anar a buscar el solet, fugir de la boira; però l’Aran dorm amb una careta d’angelet que em fa impossible seguir insistint perquè es desperti.

Me’l miro i els meus pensaments volen lliures fins a la meva infantesa... des que tinc l’Aran que moltes sensacions, records de quan era petita i pensava que ja havia oblidat em tornen a la memòria.

Les excursions amb mon pare, pujant a la Creu de Montcabrer, al Castell de Burriac, al Montsec, Conca de Tremp, cansada, queixant-me de mal de cames, del fred o la calor. Aquelles parades buscant petites fonts per rehidratar-nos tot menjant grans entrepans que no em podia ni acabar, anant de ventre després de beure massa aigua d’una font que ves a saber de on venia!

Encara recordo com si fos ahir una excursió al Montsec amb tota la família; també venia el Bunky (el meu estimat fox terrier que ja ens va deixar fa molts anys), buscàvem la cova del gel sense èxit. El Ford Orion de mon pare ja havia avançat massa pel camí... era divertit veure les filigranes que tenia que fer per avançar per aquell camí tot ple de pedres, nosaltres ens ho miràvem des de fora pensant que potser el cotxe s’hauria de quedar allà. La cova... ni rastro! Però tot d’una el meu petit amic que li encantava jugar amb les pedres va aparèixer tot esbufegant amb una llengua de color lila... molt mala pinta! A partir d’aquí va arribar el caos, vam pujar tots al cotxe i no us podeu ni imaginar com baixava el Ford Orion per la pista del Montsec de Rúbies... fugaç! El Bunky, després d’estar moltes hores mig mort va poder reviscolar gràcies a una injecció del veterinari de bestiar del poble... li havia picat un escorpí o bestioleta semblant!!! tot va acabar bé!

La meva primera esquiada a Suïssa amb la meva tieta amb unes ulleres tan grans que no podia mirar a terra; i ja de més gran amb l’escola, passant fred als telecadires i esforçant-me per mantindrem de peu a les baixades Que freda que és la neu! Quin mal de cames i quants morats al final de la setmana! Ma mare quan em veia arribar sempre ho comparava amb la guerra; però que bé que m’ho passava!

Aquelles estades d’estiu a Sant Pere Pescador, dormint en tenda de campanya, aprenent a remar, a anar amb bici, a cavall, fent windsurf... tant si plovia com si no, quina paciència aquells monitors que ens sabien portar i aguantar en tot moment.

Ara l’Aran es desperta i l’observo... se m’escapa un somriure. Quina sort que té amb tot el què li queda per descobrir!

Les muntanyes canvien de color....

Del color verd hem passat als tons groguencs i marrons i aquestos últims dies ha predominat el color blanc... Aquest canvi ha estat ràpid, ara fa poc que suavem fent el mínim esforç, que buscavem les ombres per no rustir-nos i que ens fotiem els botellins de la bici com si fosin xupitos. Amb la frescor de la tardor ens hem dedicat a fer altres activitats. La bici no l'hem deixat del tot, però amb la bici de "jugar" ens hem dedicat a recorrer gran part dels senders de la comarca. Els companys de ruta han anat canviant fent que cada sortida fos especial. Hem reparat punxades i cadenes, hem trencat tijes de sillin i doblegat canvis, radis i manillars. Per sort cap de nosaltres no s'ha fet mal. Tot pedalant per la vora de altes parets, ens ha sortit la vena escaladora. Hem anat alternant pedalades amb escalades i caminades amb l'Aran. Les escalades han estat molt senzilles, aprofitant-nos del nostre grau residual. Degut a la nul.la activitat trepadora d'aquest estiu.
Hem disfrutat al màxim de cada via. La concentració en cada pas, posant al límit els nostres desentrenats músculs del tren superior, el compromís amb el/la company/a de cordada, la correcta col.locació dels anclatges per assegurar la nostra progressió en la vertical i moltíssims més detalls fan que l'art d'escalar sigui una activitat que omple i enganxa en tots els sentits.

La obertura de la piscina ha fet que ens costes menys adaptar-nos a la foscor que ens atabala just quan canviem l'hora. Mes o menys pugem un parell de cops la setmana a nedar. Un d'ells el dediquem a l'Aran, que s'ho passa d'allò més be jugant amb l'aigua.

Aquesta setmana passada hem rebut una depressió amb vents provinents del nord que ens ha deixat gruixos de més de 50 cms en gran part del pirineu occidental. La neu ja feia dies que la teniem present en les nostres ments però amb aquest regalet hem sortit a deixar la nostra traça marcada al mantell blanc. OoooOh... quina disfrutada tornar a sentir com el vent aixeca els flocs de neu i t'acaricien la cara, el soroll de les pells quan llisquen. La condensació del nostre alè al respirar i de mirar la traça que hem deixat despres de baixar per una pala verge.
A veure si aquet hivern es tant o més bò que l'anterior!!!

1er costipat

Avui tic raro... m'he despertat moltes vegades aquesta nit i no he deixat domí gaire als papis.

No m'havia passat mai, però avui tot lo dia que em surt una aigüeta molt molesta del nas que em fa estornudar i em ploren els ulls. Papa diu que estic costipat i per això no puc sortir al carrer, Ooooh!!!
Tot lo dia per casa... jugant amb el Teix, ajudant a la mama a fer el dinar, ajudant al papa a fer foc... no he parat ni un moment... perque això sí, estic molt animat i diu mama que és bona senyal! Així que m'ho he passat tant bé que no he trobat a faltar el carrer... ademés aquests dies fa mooooolt fred!!!
M'ha explicat papa que ha nevat a les muntanyes, així que he de fer bondat, posa'm bò aviat i podré anar a jugar aviat amb la neueta, que ma dit papa que ja la he vist, però jo no me'n recordo... aiiisssh! aquesta memòria!
Ara m'està entrant soneta... vaig a fer migdiada per poder fer mooooltes coses a la tarda! Per aquí casa, claro!!!
Una abraçadaaaaa!!!

Casa Furi

Avui el dia ha estat tonto... primer sol, després nuvols, després vent i al final pluja...

Com que no hem pogut anar a caminar perque feia mal dia ens hem estat a casa fins tard.
Ara ja conec més al "chichi" que és el senyor que dormia per casa i no em deia res, apart de tenir un nom molt raro... ara ja som amics. Quan ja estava cansat... tenia soneta... els papis han decidit anar a comprar i jo he aprofitat per adormi'm al cotxet... m'encanta dormir tot passejant! A sobre ara mama m'ha posat una funda molt calenteta al cotxet i encara m'adormo més ràpid, jijiji!!!
Quan me despertat... ostras! estavem dins al cotxe a ves a saber on... buuufff! quines clapades que faig!. Mama m'ha agafat amb el mocador hem passejat per vora una casa mooooolt gran i mooooolt xula. Es del "furi" (un altre amb un nom raro) que més tard ha arribat i ens l'ha ensenyat tota. El que m'ha agradat més, la era; tenia tot de pedretes petites que a mi m'agrada fica'm a la boca.... tot i que papa sempre em diu "caca" quan n'agafo una... no sé que vol dir!
Jo he tingut que avisar que ja tenia ganeta, sinó no paraven mai de xerrar! aquesta gent gran no callen mai!!! Així els papis, el "chichi" i jo hem tornat cap a casa a dinar.
La tarda... per caseta amunt i avall, amunt i avall... com a mi m'agrada! Berenar i ara anem a veure a padrí que ha pujat de Vilassar i encara no l'he vist.
Fins la pròxima!!!!

A la pisci!

Segon dia de piscina... uuuaaaauuuuu! és genial! amb el fred que fa al carrer i jo vaig amb els papis a la piscina!!! M'ha dit papa que hi anirem una vegada a la setmana per aprendre a nadar.

Avui mama m'ha canviat ràpid i corre corre amb el papa cap a l'aigua; calenteta! bién!!!
Ens hem banyat els 3 juntets i hem jugat amb l'aigua, n'he tragat una mica i això no m'agrada, ja ho sap mama que ma dit que he de tancar la boca, però és que jo sempre la obro....
M'agrada sortir de la piscina i tornar a entrar, ensenyar el meu banyador i treure'm el gorro de pisci que em posen al cap... em molesta mooooolt!!!! I el que més m'agrada... moure'm sense panyal, i ferm-me pipi a dins l'aigua...jejejeeee!!!

Papa ha gravat un video:



Ara estic cansat, i mama diu que he d'anar a domí sinó demà no podrem anar d'excursió... bieeeén! demà d'excursió!!!!!!!
BONA NIT A TOOOOOTS.

TERRISSEIXOLS

NOU BLOC DE FAMILIA, NARRAT PER L'ARAN

http://terrisseixols.blogspot.com/

AIXÒ PROMET MOLT I MOLT!!!

Hola a tothom!!!

Em dic Aran i tinc 10 mesos de vida...Diu mama que m'estic fent gran super ràpid, així que hem decidit que començaré a escriure totes aquelles cosetes que després m'agradarà recordar, ta guay, no?
M'ha dit mama que m'ajudarà perque a mi encara em costa una miqueta, jijiji!!!
Espero que us agradi el meu bloc i que m'escriviu moooooltes coses!
Ole, ole, pinta bé això.
Petonents per tots... encara que no en sé fer, jejeje!!!

PERFORMANCE

Via realitzada diumenge 01 de novembre de 2009 amb:
Tercera ascenció per aquest tram de paret de Collegats; la primera vegada va ser exactament el 4 de setembre de l'any 2004, ja fa dies, i la vam repetir per 2a vegada el 14 de gener de l'any 2007.

Però com és una via que cada vegada que la faig m'agrada més i més, doncs no dubto a voler-hi tornar quan algú em vol acompanyar, i qui millor que el meu company fidel de cordada i de tot lo demés...

La via en si es força assequible, comença per darrera una agulla, llarg super xulo ja que podem fer servir l'agulla per recolzar-nos i progressar. La primera reunió és bastant incòmode al costat d'una sabina mig morta... fa de mal estar! a partir d'aquí la via consta d'anar superant petits ressalts (típic Collegats). Les reunions són molt còmodes i la roca bona-bona.

El 5è llarg és curt i una guarrada (la ressenya consta com un 3º però només hi ha sorreta, herbeta, i cap xapa...o sigui lo que he dit!) però val la pena fer-lo sense empalmar-lo amb cap altre perque la corda fregaria mooolt. I per fi l'últim llarg i més difícil, un 6a de placa - placa amb petits foradets que has d'anar buscant però que quan els trobes són boníssims!

Personalment és l'any que l'he trobat més complicada, sort que anava tot lo rato de 2on! jijiji
A veure si agafo ritmillo i puc anar fent cosetes com aquesta,... m'agradaria tornar a pujar la paret de Terradets... algú s'apunta?
Fantàstic això de l'escalada!!!