Aquest cap de setmana passat, 22 i 23 d'agost, va ser l'escollit per anar a descobrir la Pedals d'Occitània, el Javi, el Dani i jo; ruta que surt de Viella i dóna un tomb de 227km per la part francesa fins tornar a la capital de l'Aran.
Però degut a les nostres responsabilitats com a pares i com a treballadors no disposavem de 3 jornades per pedalar, ni tampoc de cangur per deixar el nen tota una nit (no ha passat mai una nit sense la mama!); així que ens haviem d'adaptar la Pedals a les nostres possibilitats:
1. El Dani i jo ens aniriem tornant a l'hora de pedalar i cuidar a l'Aran, així que vam decidir dividir la ruta en 2 cada dia, un pedalaria al matí i l'altra a la tarda. 2. El mateix que cuidaria al nen, traslladaria la camper fins al lloc on decidissim dinar - dormir - o el què fos.
3. El Camí Reial ja ens el coneixem i ens interessa poguer gaudir més de la part nova, així que divendres a la nit a dormir a Bossost; i aquest va ser el punt de partida.
Dissabte
Bòssost - Bourg dOueil: Pedala el Dani. Jo els espero a dinar a Bourg d'Oueil. Tarden a arribar 3 hores. M'expliquen que hi ha força sender de pujada i que els hi està agradant molt la ruta.
Bourg d'Oueil - Barbazan: Pedalo jo. Comencem amb pujada, hem d'arribar al punt més alt per on passa la ruta (1781m), encara estic fresca i les sensacions són bones... fa de bon pujar! A dalt tot prat, mig enboirat, s'està de conya. Planegem fins a una cabana on comença una baixada amb mooolt pendent... PataPUM! voltereta va! jajajaja!!! A partir d'aquí baixada per pista durant 6km. Ooohhh! jo que volia corriolets! Arribem a un poble, d'aquest a un altra... aquests punts són els que més ens consten amb el road-book, sort de la gent autòctona que se saben la ruta de memòria i encara que no ens hi entenem gaire ens indiquen a la perfecció cap on hem d'anar. La ruta es converteix més en un puja- baixa amb trams de sender fins al poble de Saint Bertran de Comminges, on hi ha una catedral... per flipar!!! La ruta ens fa passar pel mig del poble on podem veure lo turistic que és i lo ben cuidat que està... bonic bonic!!! A partir d'aquí caiguda del Javi per unes escales (es veia a venir!) i recta final fins a Barbazan. Unes 4 hores de ruta, uns 50 km.
El que resta de tarda ho passem veien assajos d'un grup heavy anomenat MAD i observant també una singular competició de petanca sobre gravilla i amb el terreny inclinat... sense paraules! Pizza per sopar i autan per dormir!
Diumenge
Barbazan - Encausse Thermes: Pedalo jo. Comencem planejant per vora un llac, camps i petits poblets per al cap de poca estona començar amb una forta pujada de platillo amb pedra trencada tot seguint la ruta nº18 de btt de la zona. S'agraeix que tota la pujada tenim sombreta. Amunt amunt amunt i de cop ni rastre de la ruta nº18 !?!?!? Intentem continuar... filosofia sempre anvant!!! però cada vegada la liem més i ja no sabem ni on passem. Hauriem d'estar fent una pujada suau i estem arrossegant la bici costa amunt sense poder pedalar... això promet! Abandonem! Tot prenent la direcció que teòricament hem de seguir tirem avall... i sorpresa! Ruta nº18!!!! Per fi!!!! Doncs tal qual... no sabem ni com però hem tornat a enganxar la ruta. Uns corriols de baixada super xulos ens porten a Lourde.
A partir d'aquí anem agafant carretera, corriol, carretera, corriol... molt molt xulo! i sense voler-ho ja arribavem a Encausse thermes... ooohhh! fi de ruta per mi. Avui uns 40km amb 2,30h! Tram impressionantment bonic!
Encausse Thermes - Bóssost: Pedala el Dani. Comencen a pedalar vora la 1 del migdia. Jo marxo cap a Bóssost amb la furgo i l'Aran. Ens banyem a la piscina del poble... quin relaxxxx! això és vida!!! L'Aran s'ho passa genial! Els ciclistes no arriben fins a les 6 de la tarda, fets pols, morts de sed i plens de fang... com s'enten això?
Hem estat d'acord tots 3 que és una ruta molt i molt xula però molt entretinguda... no sé pas si aquesta és tant fàcil pedalar-la amb menys de 24 hores. Jo, amb menys de 24h. ho vec impossible, només espero poder gaudir algun dia de tota la ruta... potser quan l'Aran deixi de popar.
Dissabte 15 d'agost i després d'un dia de fer corriols per la Pobleta + banyada a la piscina del poble (un luxe!) vam decidir aquella mateixa tarda anar a dormir amb la furgo per la zona de Llauset així el dia següent intentar fer el pic de Vallibierna amb el peque... sempre i quan totes les condicions fossin les idonies perque això fos possible!
A les 10,15h del dissabte comencem a caminar desde l'aparcament de la presa de Llauset (2200) direcció al coll de Llauset. Fa un dia fantàstic i de moment no ens trobem massa gent ja que hem sortit una mica tard tot mirat des de l'horari excursionista; però amb aquesta ruta que hem triat calculem fer la pujada amb unes 2 hores i baixada amb hora i mitja, així que si tot va bé a l'hora de dinar tornarem a ser al cotxe.
Primer resseguim l'estany de Llauset pel GR 11, és un puja i baixa, o sigui un trencacames que no deixa agafar massa el ritme. Jo vaig davant tot marcant el ritme i darrera el Dani amb l'Aran carregat a la motxilla, el tio de moment va de conya, jo de tant en tant i quan el Dani no és queixa del meu ritme "parat" li vaig fent tonteries al nen perque tot sigui més distret. Al final de l'estany, el camí es bifurca nosaltres agafem el de l'esquerra tot resseguint el riu Llauset. Aquí ens trobem a dos homes els quals adelantem mentres ells decideixen el sender que seguiran... però em sembla que no els ha agradat massa que els passessim i durant uns 5 min. els tenim darrera tot apretant amb un ritme bastant bò! "osti aquests dos com hi van... aviat m'agafaran" penso jo, però res! al cap d'un moment miro enrera i ni se'ls veia... potser s'havien picat!!??
L'Aran s'ha dormit -quina enveja- i Dani passa a davant a marcar el ritme, un ritme que em costa molt de seguir, però jo em trobo força bé i no em quedo pas enrera, és una pujada molt directa la que estem fent i en tot moment es veu al coll on hem d'arribar. Per fi ens plantem a la diagonal final, una diagonal amb forta pendent i molta pedra petita trencada (un pasito palante i dos patrás) que ens deixa just al Coll de Llauset (2865m). Mirem el rellotge i portem 1hora 15min, així que no podem anar millor!
A partir d'aquí, i amb l'Aran ja despert, la ruta canvia totalment. Sender entre roques amb petites grimpades que hem d'anar mirant bé i controlant el camí que ens servirà de baixada.
amb un plis plas i amb pas sempre ferm i segur arribem al Tuc de les Culebres (3051m); fa una tempetura ideal, gens d'aire ni de fred, l'Aran va super content, i nosaltres encara més! Paso del Cavallo...
Tuca de Vallibierna 3056m. Finalment amb 1hora 45min. des de l'aparcament hem fet cim. Brutaaaal!!!!! Portar l'Aran a fer alta muntanya i veure que està tant content no es pot definir amb altres paraules.
Hi ha força gent... clar! és 15 d'agost, Ens posem amb un raconet, mengem una mica tots 3 i veient les nuvolades que estan creixent al fons decidim afanyar-nos i desfer el camí de pujada.
Mentres anem baixant el cel es va tapant, l'Aran s'adorm i el Dani i jo comentem lo acertat que ha sigut venir a fer aquesta ruta. Al papà Daniel se li cau la baba amb el seu nen!!! I és que realment s'ha portat super bé!
A mitja baixada canviem motxilles i carrego jo amb el petit... collons!!! com pesa aquest dimoniet! No sé pas si jo seria capaç de pujar-lo fins al cim, el que està clar és que el ritme hagués sigut molt diferent... em giro per comentar-li al Dani i... osti on para aquest boig!? Doncs amb l'entreno de "follet tortuga" ara corria tipo cabirol per les tarteres fent propaganda de lo "ligero" que va... jajajajajaaaa!!! Doncs intentant agafar un bon ritme amb el crio a l'esquena acabem de desfer la ruta i ens plantem a la furgo amb les primeres gotes de tempesta... Ben just ho hem fet això!!!! Ara, un dinaret ben bò i després cap a casa que el Teix ens espera!!!
Dissabte 15 d'agost i després d'un dia de fer corriols per la Pobleta + banyada a la piscina del poble (un luxe!) vam decidir aquella mateixa tarda anar a dormir amb la furgo per la zona de Llauset així el dia següent intentar fer el pic de Vallibierna amb el peque... sempre i quan totes les condicions fossin les idonies perque això fos possible!
A les 10,15h del dissabte comencem a caminar desde l'aparcament de la presa de Llauset (2200) direcció al coll de Llauset. Fa un dia fantàstic i de moment no ens trobem massa gent ja que hem sortit una mica tard tot mirat des de l'horari excursionista; però amb aquesta ruta que hem triat calculem fer la pujada amb unes 2 hores i baixada amb hora i mitja, així que si tot va bé a l'hora de dinar tornarem a ser al cotxe.
Primer resseguim l'estany de Llauset pel GR 11, és un puja i baixa, o sigui un trencacames que no deixa agafar massa el ritme. Jo vaig davant tot marcant el ritme i darrera el Dani amb l'Aran carregat a la motxilla, el tio de moment va de conya, jo de tant en tant i quan el Dani no és queixa del meu ritme "parat" li vaig fent tonteries al nen perque tot sigui més distret. Al final de l'estany, el camí es bifurca nosaltres agafem el de l'esquerra tot resseguint el riu Llauset. Aquí ens trobem a dos homes els quals adelantem mentres ells decideixen el sender que seguiran... però em sembla que no els ha agradat massa que els passessim i durant uns 5 min. els tenim darrera tot apretant amb un ritme bastant bò! "osti aquests dos com hi van... aviat m'agafaran" penso jo, però res! al cap d'un moment miro enrera i ni se'ls veia... potser s'havien picat!!??
L'Aran s'ha dormit -quina enveja- i Dani passa a davant a marcar el ritme, un ritme que em costa molt de seguir, però jo em trobo força bé i no em quedo pas enrera, és una pujada molt directa la que estem fent i en tot moment es veu al coll on hem d'arribar. Per fi ens plantem a la diagonal final, una diagonal amb forta pendent i molta pedra petita trencada (un pasito palante i dos patrás) que ens deixa just al Coll de Llauset (2865m). Mirem el rellotge i portem 1hora 15min, així que no podem anar millor!
A partir d'aquí, i amb l'Aran ja despert, la ruta canvia totalment. Sender entre roques amb petites grimpades que hem d'anar mirant bé i controlant el camí que ens servirà de baixada.
amb un plis plas i amb pas sempre ferm i segur arribem al Tuc de les Culebres (3051m); fa una tempetura ideal, gens d'aire ni de fred, l'Aran va super content, i nosaltres encara més! Paso del Cavallo...
Tuca de Vallibierna 3056m. Finalment amb 1hora 45min. des de l'aparcament hem fet cim. Brutaaaal!!!!! Portar l'Aran a fer alta muntanya i veure que està tant content no es pot definir amb altres paraules.
Hi ha força gent... clar! és 15 d'agost, Ens posem amb un raconet, mengem una mica tots 3 i veient les nuvolades que estan creixent al fons decidim afanyar-nos i desfer el camí de pujada.
Mentres anem baixant el cel es va tapant, l'Aran s'adorm i el Dani i jo comentem lo acertat que ha sigut venir a fer aquesta ruta. Al papà Daniel se li cau la baba amb el seu nen!!! I és que realment s'ha portat super bé!
A mitja baixada canviem motxilles i carrego jo amb el petit... collons!!! com pesa aquest dimoniet! No sé pas si jo seria capaç de pujar-lo fins al cim, el que està clar és que el ritme hagués sigut molt diferent... em giro per comentar-li al Dani i... osti on para aquest boig!? Doncs amb l'entreno de "follet tortuga" ara corria tipo cabirol per les tarteres fent propaganda de lo "ligero" que va... jajajajajaaaa!!! Doncs intentant agafar un bon ritme amb el crio a l'esquena acabem de desfer la ruta i ens plantem a la furgo amb les primeres gotes de tempesta... Ben just ho hem fet això!!!! Ara, un dinaret ben bò i després cap a casa que el Teix ens espera!!!
Dimarts tenia ganes de fer una ruta bastant llargueta, però em costa, ja que deixar el nen tantes hores ni m'agrada ni em va bé... però seguint els consells del Dani "tranquila, que tal com estàs ara amb 4 hores fem el tomb al Boumort" doncs li vaig fer cas, encara que en cap moment em vaig creure les seves paraules!
A les 10 sortiem de Tremp... a les 10,20 començavem a pedalar des de Pobla... cada vegada veia més negre que a dinar seriem a Tremp!
1a pujada per carretera fins a Pessonada... em trobo força bé i començo a agafar el ritme... són les 11 del matí. continuem cap a la RNC de Boumort, el Dani va davant i jo vaig fent al meu ritme constant, vaig molt còmoda sobre la bici. Tenim sort i no fa massa calor, passa un airet suau que agraeixes durant tota la pujada, així que pim pam pim pam i parem a la Font de la Menta.... quina aigua més fresqueta i més bonaaaaaa!!!!! Però sense fer més descans que reomplir els bidons i mullar-nos la cara continuem pedalant fins al Coll de Llívia... però si està allà mateix!!! Són les 12,20h; aquí sí, descans merescut! Mengem fruits secs tot mirant i endevinant el quadre que hi ha penjat de la reserva... perdiu xerra, cérvol, aufrany, voltor negre, voltor comú, gall fer,... surten totes les bèsties que et pots trobar per la zona, xulo xulo! Ara sí... marxem abans que sen's refredin les cames! Buuuuffff!!! tinc els fruits secs al coll... i la pista fa mooolta pujada, he d'anar bebent aigua perque el menjar no em baixa ni de casualitat!!! Les vistes brutals! Ja ni les recordava feia 2-3 anys que no pedalava per la zona... un pecat! Finalment amb menys 1 d'hora des del coll arribem a la cabana de caçadors... i ara baixada!!! 1 hora de baixada des de dalt fins al cotxe (Pobla). Finalment, i per sorpresa meva 4 hores totals per fer els 68km.... estic molt contenta! No hi han fotos... no perquè anessim massa ràpid, sinó perque el mòbil a mitja pujada es va "morir"! Així que deixo una imatge de l'any 2005 o 2006, com ha canviat tot... menys la pujada a Boumort!
Dimarts tenia ganes de fer una ruta bastant llargueta, però em costa, ja que deixar el nen tantes hores ni m'agrada ni em va bé... però seguint els consells del Dani "tranquila, que tal com estàs ara amb 4 hores fem el tomb al Boumort" doncs li vaig fer cas, encara que en cap moment em vaig creure les seves paraules!
A les 10 sortiem de Tremp... a les 10,20 començavem a pedalar des de Pobla... cada vegada veia més negre que a dinar seriem a Tremp!
1a pujada per carretera fins a Pessonada... em trobo força bé i començo a agafar el ritme... són les 11 del matí. continuem cap a la RNC de Boumort, el Dani va davant i jo vaig fent al meu ritme constant, vaig molt còmoda sobre la bici. Tenim sort i no fa massa calor, passa un airet suau que agraeixes durant tota la pujada, així que pim pam pim pam i parem a la Font de la Menta.... quina aigua més fresqueta i més bonaaaaaa!!!!! Però sense fer més descans que reomplir els bidons i mullar-nos la cara continuem pedalant fins al Coll de Llívia... però si està allà mateix!!! Són les 12,20h; aquí sí, descans merescut! Mengem fruits secs tot mirant i endevinant el quadre que hi ha penjat de la reserva... perdiu xerra, cérvol, aufrany, voltor negre, voltor comú, gall fer,... surten totes les bèsties que et pots trobar per la zona, xulo xulo! Ara sí... marxem abans que sen's refredin les cames! Buuuuffff!!! tinc els fruits secs al coll... i la pista fa mooolta pujada, he d'anar bebent aigua perque el menjar no em baixa ni de casualitat!!! Les vistes brutals! Ja ni les recordava feia 2-3 anys que no pedalava per la zona... un pecat! Finalment amb menys 1 d'hora des del coll arribem a la cabana de caçadors... i ara baixada!!! 1 hora de baixada des de dalt fins al cotxe (Pobla). Finalment, i per sorpresa meva 4 hores totals per fer els 68km.... estic molt contenta! No hi han fotos... no perquè anessim massa ràpid, sinó perque el mòbil a mitja pujada es va "morir"! Així que deixo una imatge de l'any 2005 o 2006, com ha canviat tot... menys la pujada a Boumort!
Doncs dissabte per fi vam decidir treure la pols a les dobles... quant de temps! Ja no recordava lo bé que va la meva Kona! No com altres que la tenen tan abandonada que es va tenir que lligar un pop al canvi, jajajaaa!!! quina pena que una vegada arribats a dalt no el puguessim fer "a la gallega"!
Bici de Jabvier amb territruco
Doncs pujada "a per feina", i es que això d'anar amb dos ironbikers no et queda més remei, per ells 1000m de desnivell no tenen cap mena de secret... buuufff!!! Una vegada a dalt flipem am la mà de gent que volta per la zona, uns jugant a futbol, altres cantant cançons de misa.... mes d'agost, no falla!!! Busquem un raconet per menjar, calçar-nos les proteccions i xerrar una estoneta, que a la pujada no ha sigut pas fàcil fer-ho, ah! i foto!!!
Per fi... en busca del corriolet perdut!!!! I és que ben perdut està, mira que hi havia gent per la zona doncs ningú, ningú i ningú vam trobar pel recorregut de baixada. Una baixada bruta d'arbres morts, branques i pinyes però un luxe poder tornar a disfrutar amb la meva Kona per aquests paratges... i poder-ho fer també amb les rebelacions de l'Ironbike ;-))
Espero poder repetir aviat una ruta de Freeeeeee, m'encanta!!!
Doncs dissabte per fi vam decidir treure la pols a les dobles... quant de temps! Ja no recordava lo bé que va la meva Kona! No com altres que la tenen tan abandonada que es va tenir que lligar un pop al canvi, jajajaaa!!! quina pena que una vegada arribats a dalt no el puguessim fer "a la gallega"!
Bici de Jabvier amb territruco
Doncs pujada "a per feina", i es que això d'anar amb dos ironbikers no et queda més remei, per ells 1000m de desnivell no tenen cap mena de secret... buuufff!!! Una vegada a dalt flipem am la mà de gent que volta per la zona, uns jugant a futbol, altres cantant cançons de misa.... mes d'agost, no falla!!! Busquem un raconet per menjar, calçar-nos les proteccions i xerrar una estoneta, que a la pujada no ha sigut pas fàcil fer-ho, ah! i foto!!!
Per fi... en busca del corriolet perdut!!!! I és que ben perdut està, mira que hi havia gent per la zona doncs ningú, ningú i ningú vam trobar pel recorregut de baixada. Una baixada bruta d'arbres morts, branques i pinyes però un luxe poder tornar a disfrutar amb la meva Kona per aquests paratges... i poder-ho fer també amb les rebelacions de l'Ironbike ;-))
Espero poder repetir aviat una ruta de Freeeeeee, m'encanta!!!
La veritat és que abans de marxar no les tenia totes! i és que el Dani em va proposar a principis d'estiu i amb la nova caseta mòbil que tenim, acompanyar-lo a fer l'ironbike.
Ufff...! Seria una setmana jo sola amb el nen fent kms amb la furgo i no sé pas si podriem compartir gaires estones amb el Dani, així que la meva primera resposta va ser...NO; t'esperem aquí i ja ens contaràs! Però finalment em vaig llançar a la piscina... Som-hi tuuuuu!!! Que s'ha d'anar als alps, doncs als alps, si ens agobiem ja improvitzarem sobre la marxa! I així mateix el dilluns 20 de juliol marxavem de Tremp.
Teniem 5 dies per arribar a Entracque (alps marítims italians de la provincia de Cuneo) així que vam anar tirant tranquilament, ara parem aquí, ara passem per aquesta carretereta, ara busquem Decathlons (per cert, molt mal indicats) i banyets a la platja i turisme per poblets encantadors.
Total, que si 5 dies a Tremp passen volant imagineu-vos fent el turista i descubrint coses noves cada moment... amb un obrir i tancar d'ulls ja erem a divendres. Els 2 dies abans de la cursa ens vam instal·lar en un camping de Entracque, per carregar bateries, rentar roba i descansar de quilometratge. Jo, sincerament, tenia molt poques ganes de que comences la cursa... seria una setmana mogudeta per mi... Però tinc un nen que és un solet i em va fer les coses molt i molt fàcils... vam poguer seguir els ciclistes per molts punts, vam fer turisme, i ens vam adaptar tant i tant bé a la furgo i a la situació que no m'hagués fet res estar-m'hi 1 setmaneta més! M'ho he passat molt i molt bé, amb el Dani, el Javi, el Jordi, Laia... i tota la gent que hem conegut per mitjà de la Ironbike... Un plaer! Records de l'estada:
No puc acabar sense resaltar els magnífics resultats dels catalans... SOU UNES BÈSTIES!!! Crònica en 1a persona: -Dani Terrisse Puig
La veritat és que abans de marxar no les tenia totes! i és que el Dani em va proposar a principis d'estiu i amb la nova caseta mòbil que tenim, acompanyar-lo a fer l'ironbike.
Ufff...! Seria una setmana jo sola amb el nen fent kms amb la furgo i no sé pas si podriem compartir gaires estones amb el Dani, així que la meva primera resposta va ser...NO; t'esperem aquí i ja ens contaràs! Però finalment em vaig llançar a la piscina... Som-hi tuuuuu!!! Que s'ha d'anar als alps, doncs als alps, si ens agobiem ja improvitzarem sobre la marxa! I així mateix el dilluns 20 de juliol marxavem de Tremp.
Teniem 5 dies per arribar a Entracque (alps marítims italians de la provincia de Cuneo) així que vam anar tirant tranquilament, ara parem aquí, ara passem per aquesta carretereta, ara busquem Decathlons (per cert, molt mal indicats) i banyets a la platja i turisme per poblets encantadors.
Total, que si 5 dies a Tremp passen volant imagineu-vos fent el turista i descubrint coses noves cada moment... amb un obrir i tancar d'ulls ja erem a divendres. Els 2 dies abans de la cursa ens vam instal·lar en un camping de Entracque, per carregar bateries, rentar roba i descansar de quilometratge. Jo, sincerament, tenia molt poques ganes de que comences la cursa... seria una setmana mogudeta per mi... Però tinc un nen que és un solet i em va fer les coses molt i molt fàcils... vam poguer seguir els ciclistes per molts punts, vam fer turisme, i ens vam adaptar tant i tant bé a la furgo i a la situació que no m'hagués fet res estar-m'hi 1 setmaneta més! M'ho he passat molt i molt bé, amb el Dani, el Javi, el Jordi, Laia... i tota la gent que hem conegut per mitjà de la Ironbike... Un plaer! Records de l'estada:
No puc acabar sense resaltar els magnífics resultats dels catalans... SOU UNES BÈSTIES!!! Crònica en 1a persona: -Dani Terrisse Puig
Doncs, ja tenim una cursa més a les nostres espatlles...
El dia 20 de juliol vam marxar de Tremp amb l'Anna i l'Aran per anar pujant tot tranquilament fins a Entracque (Italia); la idea era fer una mica de turisme i relaxar-nos els dies abans de la cursa, i així ho vam fer. Ens vam relaxar tant que haviem passat dos dies i encara no habiem arribat a Monpelier... L'Aran s'ho passava de conya, ara passegem, ara banyet, ara menjar, dormir... un no parar el tio!!!
Poc a poc vam anar arribant al lloc on sortia la cursa.
El dia 25 a la tarda hi havia una etapa molt curta (Pròleg7kms) on es decidia l'ordre de sortida del dia següent.
La classificació es mesura en punts que vas sumant al final de cada etapa, que fan referència als minuts que t'ha tret el primer o als minuts que t'has excedit del temps imposat per l'etapa; entre d'altres coses punts que l'organització s'anava treient de la màniga. Entre mig de l'etapa hi han trams cronometrats (especials) on has d'anar lo més ràpid possible dins de les teves possibilitats del global de l'etapa.
Tornant a la pròleg... Tant el Javi com jo no ho vam fer massa bé...jijiji Estavem una mica acollonits perque no vam fer ni dels 40 primers... Vaya niveloooon!!!
Es va anar rapidíssim en un circuit molt guapo, on hi va haver de tot, trams ràpids, trams a peu, tècnics, aigua. Bueno estavem contents perque ja haviem començat la cursa... només quedaven 7 dies.
Vam anar a muntar la tenda i a sopar... comença la rutina de la cursa.
L'Anna va aparcar el camper al costat de on hi ha la zona d'acampada, l'endemà ens faria el seguiment amb l'Aran.
1a Etapa: Entracque-St. Damiano
El primer dia no comencem molt aviat la sortida és a les 8,30h segons el Roadbook ens esperaven un 2100m/d i uns 70kms, encara que ens havien avisat que no fessim molt cas... uiuiui.
La sortida en bloc rapidíssima fins al km 10 anem en pelotón per la carretera fins a Andonno, a partir d'aquí ja comencen els camins... i comencem a posar el platillo... aquestos dies li vam treure brillo.
Els trams son durs tant de pujada com de baixada, encara no sé massa el funcionament de la cursa per lo que vaig una mica a l'expectativa... les sensacions no són massa bones, em noto una mica cansat i encara queda moltissim, sé que ja agafaré el ritme i no em capfico.
Acaba l'especial i allà hi ha l'Anna amb l'Aran amb un gran somriure... ooh que bé. Em diu que anem molt bé... just desprès arriba el Javi, el tio va fort!! a partir d'aquí veig que la gent afluixa el ritme. sembla que ja estigui tot fet però els 20 últims kms van ser molt trencacames. Al final van sortir uns 2800m/d dels 2200 que posava el rbk. Vaig estar unes 6h en fer l'etapa i vaig acabar el 20è (bueeeno, anem millorant).
Rutina de montar la tenda, manteniment bike dinar, sopar, briefing i dormir
2a Etapa: St Damiano-Jausiers
Etapa de les mes llargues de l'IB... Ensporten uns 30kms vall amunt amb autocar. Allà ens donen la sortida per ordre de classificació. Els més bons surten al final.
Primer 1800m d'ascensió en uns 18 kms, fem el primer 3000 de l'IB el Monte Bellino. Baixada per sender brutal per una tartera. Em baixo el seient i faig el descens com un cohet... baixant avanço molta gent... que fàcil, mira que pujant costa mooolt.
Despres venen trams molt alpins mig en bici mig a peu.. el paisatge bestial... les cames comencen a funcionar. Més endevant atrapo al Javi que havia sortit abans que jo i continuem junts, fem el coll de Vars junts i agafem els dos remuntadors de l'estacio d'esquí que ens remunten uns 700m/d. Després hi ha una baixada molt tècnica... que collons guarríssima!on el Javi es queda una mica enrera... tot seguit una altra especial que la faig ben bé sol i una mica acollonit perque no veig cap marca de la cursa i són més de 1000m/d, finalment a dalt trobo motos de l'organització...bufff
A 2600mts d'alçada un túnel de 1km totalment fosc una mica mes gran que els del carrilet de Sallente. És el Túnel de Papillon, brutal! Ara al Rbk posa tot baixada,... i uns collons!!! esta tot ple de pujadetes de uns 50m/d per uns senders guapíssims fins arribar a Jausiers(França).
L'Anna entra a dins de la zona d'acampada amb el camper... Dormo amb ells. L'Aran és el millor... es porta super bé i ens fa riure a tots!!
Total unes 8h 53min 5036m/d dels quals 700 amb telecadira, 120kms i 15è classificat, el Javi fa 16è. Anem en progressió!
Etapa 3: Jausiers-Barge:
Com ja anem mes ben classificats sortim dels últims, el camí és puja baixa fins a la Condamine, despres desfem el camí que vam fer ahir despres de St Paul. A partir d'aquí pujada per carretera fins a l'inici de l'especial. Allà em trobo al Javi. A l'inici com de costum hi ha un bon avituallament on reprenem forces per començar lo realment dur... un altre sender alpí bastant llarg a estones en bici i bon tros que a peu ens portarà al coll Longe a 2600m. Es com el parc nacional d'aigüestortes en Btt... el descens brutal amb el seient baixat i guanyant posicions. El final de la primera especial és a Chianale. Bufff... recuperem una mica, però no massa per no perdre temps per poder acabar l'etapa amb el tempo Imposto per l'organització.
Baixada per carretera d'uns 20kms fins a Sampeyre on hi ha l'inici de la segona especial. Reposo una mica i mentrestant arriba el Javi que l'havia deixat una mica enrera.
Un cop reposats (5min) comencem junts la segona especial per una carretera pestosa de plat petit després pista dolenta i baixada per sender... El Javi tira molt pujant... el deixo fer una mica per no rustir-me i a la baixada l'atrapo. Després de l'especial tenim uns 15 kms de puja baixa fins a Barge. Seguim a uns italians i en porten amb el temps just
Total 2700m/d i 115kms amb 7h 14 min fent el 18è i el Javi el 25è.
Etapa 4: Barge-Torre Pellice
Cada vegada ens trobem millor, coneixem perfectament el funcionament de la cursa i coneixem els adversaris... ens ha costat 3 etapes, jejej
Comencem amb una especial de classe 3 (Això es nou diu tothom) a nosaltres ja ens va be que sigui nou, perque els que estan al grup capdavanter tots son bastant veterans en la prova,Classe 3 vol dir qu el temps es multiplica i penalitza per 3.
Sortida individual per ordre invers de classificació. la penya va a fooondo, però el circuit de 10kms al voltant de Barge és molt exigent... pujades super trencades i senderillo ple de fullaraca que el feia una mica perillós... Em vaig exprimir bastant, sense pensar que després hi havia una etapamolt llarga.
Un cop acabat l'especial, em despedeixo de l'Anneta i de l'Aran, menjo una mica i juntament amb el Javi continuem l'etapa per una pista mooolt trencada que ens portarà a unes canteres... hi ha molta humitat i xafogor... la pujada es fot pesadeta, són uns 1200m/d sense descansos... a partir d'aquí la pista passa a sender i torna a ser pista en nombroses vegades, hi ha algun tram de porteig. Abans de la segona especial hi ha una pujada forta per asfalt... de plat petit i pinyo gran.... puja mooolt durant uns 10 kms bufff, el Javi va al davant marcant un bon ritme, jo em vaig guardant perque tinc les cames tocades de la primera exprimida. Arribem a l'avituallament abans de l'especial, hi ha musiqueta i amb el Javi fem una mica d'ambientillo... algun bailoteo jejej.... els italians flipen!!
Durant la pujada de la segona especial el Javi ha anat al davant tota l'estona, super motivat, jo intentant mantindre-li la distancia però sense arrebentar-me perque després sabia que hi habia una bona baixada. Un cop al refugi Barant 2400m i després d'haver fet una pujada d'uns 1350m/d comença el descens, atrapo al Javi i ens trobem a l'Ismael Ventura per allà a terra. Diuen que s'ha caigut i ja hi ha l'helicòpter de l'organització, així que a fooondo avall... passem del sender a una pista rapidissima. Després de l'especial ens esperen alguns repetxonets trencacames... pero acabem molt bé.
Total: 8h 13 min 92 kms i uns 4000m/d 7è classificat, el Javi12è. Anem pel bon camí.
Etapa 5: Torre pellice-Pragelato
Avui torna a tocar etapa llarga, amb les especials al final...buffffffff. Comencem com cada dia, ara ja surto dels deu últims, i em passo els primers 20kms avançant gent, el bons també m'avancen. Durant el primer port 1000m/d agafo al Javi, durant el segon 1100m/d el deixo una mica enrera, pero molt poc. A Meano hi ha un avituallament bò... abans em trobo a l'Anna i a l'Aran que m'animen, que guay.
Porto un ritme bò però sense desfer-me. Espero al Javi i comencem el tercer port d'uns 1400m/d. La pujada per carretera pestosa de plat petit, després pista i després bici al coll per un sender maquíssim fins al refugi de Selleries (2000m) El Javi i jo caminant anem molt bé, fem feina.
Un cop a dalt ve algun tramet de planejar i després baixem per pista fins a la fortalesa de Fenestrelles que és on comença la primera especial.
Es tot de baixada, pero hem de superar mes de 4000 escales que es troben tant a dins com a fora de la fortalesa, el lloc es increible hi han tantes escales que no les puc baixar totes sobre la bici perque se'm cansaven tant els braços que no podia ni frenar, així que algun tram el vaig fer a peu. Un cop a baix s'acabava l'especial i teniem un bon avituallament, ja portavem uns 85kms i uns 3400m/d, ara venia l'última apretada, un tram d'especial d'uns 15 kms i uns 500m/d.
El Javi surt abans que jo, al cap d'un minut surto jo, un km més endevant l'atrapo i l'avanço...avui em trobo fort. Hi ha algun tram d'empenyer la bici, algun tram pla de rodar fort i senderillo fàcil. Vaig bastant ràpid (o a mi m'ho sembla) i arroplego algun que altre adversari.
El Final de l'especial es al trampolí de salts d'esquí de Pragelato... un lloc molt maco.
L'Anna i l'Aran ja estan allà animant a tooope.
Els de l'organització ens tenien preparada una sorpresa. Haviem de pujar pel trampoli de salt. Com més amunt pugessim més punts de penalització ens descontaven, així que em vaig esforçar a toope. Finalment vaig fer el 3er en aquesta prova.
Mentrestant arribaven el Javi i el Txec que anava lider de la cursa fins als moments, tots enfadats perque s'havien perdut. El que no sabia el Txec és que en aquesta errada va perdre l'Ironbike
Total uns 100kms amb 3900m/d en 7h 45min. 6è classificat. El Javi perdia algunes posicions degut a equivocar-se en la part final.
Etapa6: Pragelato-Cesana
Etapa relativament curta però moolt ràpida, quasi be és tot especial, n'hi han dos però amb un tram de 500mts de transició.
Sortida de Pragelato empenyent la bici... jejeej això promet. després carretera típica de plat petit i pista bona fins al Colle di costa Piana. Algun senderillo de baixada i pujada empenyent la bici (alguns ho han fet quasi tot muntats) fins al cim del Mont Frateve a 2702 m. A dalt em baixo el seient i baixo a muuueeerte fis a Sauze de Cesana on hi ha la family que em dóna ànims a tooope. Menjo una miqueta i de seguida arriba el Javi que també li ha anat molt bé. Començo la segona especial, és una pista boníssima que et permet agafar un ritme constant (que raro), un cop a la Cima del Bosco 2360m, comença un descens ràpid per pista, Una remuntadeta d'uns 50m/d i continuem baixant. De sobte sento Paffff!!! Rebenton a la roda del darrera, no m'extranyo degut a que hi han un munt de pedres i anem bastant ràpid. Com se que queda poc, recolzo el pes sobre el manillar i acabo de baixar uns 3 kms fins a Bousson que és el final de l'especial.... Buffff ha aguantat.
Poso una mica d'aire i continuo per un sender bestial fins a Cesana
Total 4h 10 min 2800m/d amb 60km i 9è classificat. El Javi 12è.
Etapa 7: Cesana - Sauze d'Olux
Última etapa de l'Ironbike 2009... Hi ha molta motivació. L'etapa es quasi tot especial.
Comencem com sempre per ordre invers en un tram de sender revirat seguint el riu Paria, és un tram ràpid fins a Fenils on comença una dura pujada d'uns 1820m/d que ens portarà fins al Mt Chaberton 3100m. Al cim hi ha una antiga fortificació on hi havia una batalla de canons antiaèris, que ara estava en runes.
La pujada primer es pista que cada cop es fa més estreta i costaruda fina a acabar empenyent la bici, encara que hi havien diversos trams que es podien forçar a sobre la bici.
En els trams a peu em trobo molt be i vaig remuntant alguna posició. Al cim acaba l'especial. Mengem algo i fem el ruc per allà a dalt i baixem pel mateix camí que hem pujat, creuant-nos amb la resta de companys.
Al km 25 després del descens hi ha l'altra especial...ufff és la última. Hi ha gent que diu que s'ho prendrà en calma però no els crec... jo penso donar-ho tot.
El tram comença empenyent la bici...mmmm! per un senderillo d'alta muntanya (2000m) te un parell de repetxons de 100 m/d que s'enganxen a les costelles... uffffff
Tot seguit baixada llarga de sender i pista fins al fons de la vall. Allà em trobo al Josep de Torelló que va molt fort pel pla i m'enganxo a la seva roda.... el tio va a mueeerte. Jo em quedo al darrera tragant pols i fent la goma.
Un cop som a baix, hi ha un tram de carretera curtet i després una pujada per pista trencada... de cop sento...poum!! Es el Josep que ha petat... jijijij el tio va pujant xixo-xano i l'avanço, després d'uns 300m/d de camí dolent entrem en un sender maquíssim i planer que passa per un bosc d'abets... ooooh!! Es pot rodar molt ràpid mmm
Ja se que queda poc però no sabia que els ultims 100m/d són per carretera de platillo petit de Jouvencaux a Sauze d'Olux....
La gent en aquest últim tram animant a tooope, se que això ja està i acabo d'apretar. Veig el arc d'arribada que està despres d'una baixadeta. OOooooo que bé, per fi arribo!!!!
Només arribar felicito al Jefe de la cursa i dono una abraçada a l'Anna i a l'Aran que estan allà esperant-me. Arribo 4rt!! amb 4h 20 min i 2650 m/d.i uns 55kms El Javi arriba poc després.
La cursa ha estat d'uns 635kms i uns 23.900m/d positiu culminant un parell de 3000 com el Monte Bellino i el Mt Chaberton.
Finalment a la general em situo en la 9a posició i el Javi en la 15a. Els pallaresos estem valents, una setmana més i fem podium... jijiji. No està malament per ser la primera vegada que fem la prova... la gent flipa una mica amb nosaltres, però ja ens comencen a mirar amb respecte... jejeje i això m'agrada!!!!!!!!
Sobre tot gràcies a l'Anna i a l'Aran que han estat amb mi durant tota la cursa, em donaven molta energia només de veure-l's.
Amb el Javi (Jabvier) ens ho hem passat de conya en les estones que hem pedalat junts o durant les tardes als campaments, també durant les pujades pestoses quan pujavem cantant i fent jaleo... jajjaja
Tambe al Jordi Martin que va fer una bona cursa obtenint la 25a posició i a la Laia...als Valencians i als Asturians, al Diego, Miguel Angel (8º), A l'Albert del Buff, al Josep de Torelló i al seu pare... etc
Aquest cap de setmana passat, 22 i 23 d'agost, va ser l'escollit per anar a descobrir la Pedals d'Occitània, el Javi, el Dani i jo; ruta que surt de Viella i dóna un tomb de 227km per la part francesa fins tornar a la capital de l'Aran.
A partir d'aquí anem agafant carretera, corriol, carretera, corriol... molt molt xulo! i sense voler-ho ja arribavem a Encausse thermes... ooohhh! fi de ruta per mi. Avui uns 40km amb 2,30h! Tram impressionantment bonic!
A partir d'aquí anem agafant carretera, corriol, carretera, corriol... molt molt xulo! i sense voler-ho ja arribavem a Encausse thermes... ooohhh! fi de ruta per mi. Avui uns 40km amb 2,30h! Tram impressionantment bonic!
