Crònica de la primera cursa de
la Copa Catalana d'esqui de muntanya per parelles, que tambè era copa del món per equips.
Doncs el divendres per la tarda vam (L'Anna i Jo) quedar amb el Jordi Serra (Chichi) que és el meu company d'equip de curses, a
la Pobla, perquè ell venia de Cerler. Vam carregar-lo amb ell i el seu material i cap a Andorra.
Una vegada a Ordino vam anar a buscar els dorsals... i Ufff quin nivell de personal. Hi havia els/les millors corredors del món... a part de lo nerviosos que estavem com sempre abans d'una cursa. Aquella gent ja imposa respecte. Francesos/es, Italians/nes, Suïses ... A part casi tots els catalans i Andorrans que tambè són lo milloret del món. Nosaltres ja estavem decidint si seriem capaços d'estar entre el Top 30 o el 40. jiji
Despres vam anar a escoltar l'explicació de la cursa. Que era un recorregut totalment diferent de l'original pero molt guapo. Amb moltes transicions i portejos d'esquis. Una vegada flipats amb el recorregut vam agafar la furgo i vam pujar a pistes per sopar, dir 4 rukeries i anar a dormir. Aquest cop una mica millor perquè teniem calefacció nova a la furgo (Que va de lujo) Una mica justos ja que erem 3 amb el material d'esqui de 3. Pero ho vam solucionar prou bé.
L'hora d'aixecar-nos va ser a les 7 del matí, I amb un ritme mooolt lent vam començar a vestir-nos, esmorzar, preparar el material, anar de ventre... etc. La sortida de la cursa era a uns 15 minuts de la furgo lliscant amb els esquis per una pendent suau costa amunt. I aixi tots 3 cap a la sortida. L'Anna ens faria de suport durant la cursa, animant-nos i fent-nos fotos. Tot lliscant ens apareix el Kilian i amb una tècnica de lliscar perfecta i ens va explicant la temporada, més que rés perquèno paràvem de preguntar-li. En aqueta cursa no participava, i sort en van tenir els francesos i els italians. Doncs una vegada a la sortida i tope d'acalorats pk el ritme tot i anar xerrant, no era del tot suau, vam acabar de buidar el pes que ens sobrava a l'interior (Wc) i a escalfar!!
Les meves sensacions escalfant no van ser massa bones. Les pulsacions no anaven com sempre. Però no li vaig donar més importància.
Control ARVA i cap a la Sortida. Rukeries com sempre i A fooooondo!!!
El primer tram era per pistes amb uns muros molt drets i durs que et feien tibar bastant de braços les pulsacions altíssimes com a totes les sortides. El Chichi va marcar el ritme com sempre, perquè és més constant que jo, a les pujades, i a les baixades em poso jo al devant perquè se'm dona millor seguir les banderetes del recorregut.
Jo ja vaig veure que no anava bé de seguida, les pulsacions no em baixaven. Anava bastant passat de voltes, amb un ritme cutrillo. La primera pujada va ser un infern per mi. Anava forçadissim i no avançavem. Vaig decidir afluixar el ritme perque ja començava a veure llumetes i formigueig a els peus. FATAL!!! El Chichi m'esperava i m'animava fort. Jo estava petadíssim i nomes portava 500m/d de cursa. Anava bastant esfonsat. Sabia que em quedava moltíssim.A dalt hi havia Garret animant a toope i això s'agraeix molt kuan vas petat! Bueno, va arribar la baixada i això és lo meu, em vaig reviscolar bastant a part de baixar a fooondo. La propera pujada ja anava una mica millor, desprès de vàries transicions a peu amb els esquis a l'esquena i una de crampons. La cosa anava una mica millor. La hidratació i administració dels pwgels me la vaig currar bastant. Aquí no podia fallar!!
La tercera pujada va ser la Millor per mi perquè vaig agafar el ritme habitual i bones sensacions dintre lo que cabía, pero ja portàvem uns 1000m/d Ja era una mica massa tard per remontar gaires posicions. Al final d'akesta pujada hi havia l'Anna que ja la sentíem des del fons de la vall, animant-nos a toope. Subidón!!! Desprès baixada a fooondo. Sort que a les baixdes em refeia bastant.
A partir d'aki jo vaig anar a més i el Chichi a menos. Em deia que tenia les cames tope d'agarrotades, a les baixades ja veia que no em seguia com de costum, però el ritme no era dolent. Despres de varies transicions i d'alguna baixada amb corda per una canal gelada, El ritme que portavem era prou bò en referència als del nostre voltant de cursa. Les transicions que feiem no eren del tot dolentes, cada cop anem més fins en aquest apartat. No tenim grans fallos. Això és important en una cursa en la que per lo menys fas 10 canvis diferents.
Al final vam salvar bastant bé la cursa. Vam avançar a tots els equips que teniem al nostre voltant durant la major part de la cursa. I vam acabar sencers. A l'arribada L'Anna animant a tooope. I tots a fer el Pica pica que entra de conya!!
En resum: Les sensacions dolentes pels dos: jo vaig petar al principi de tot. No se ben bé perquè. I el Jordi va anar de més a menos quan normalment és al revès.
La cursa maquíssima, l'itinerari molt currat i ben senyalitzat però els talls per temps van ser massa estrictes i exigents en un dia que a part de la copa del món es corria la copa catalana. No hi havia risc d'allaus elevat i la meteo era perfecta.No hi havia motius per donar tent poc marge. La Marta i Pèpe no van passar el segon tall de temps i els van fer plegar. Va ser una llàstima!!
Desprès un bon dinar i cap al Pallars.
Al final 2h 54min de cursa amb uns 2000m/d Posició: 24ns
Lo Millor la companyia de l'Anna i del Jordi en aquestes experiencies al límit de forces. Brutal!!!
El Teix ha participat com a supervisor de l'obra, el Dani com a currante... i jo com que no puc fer massa esforç, he fet el disseny i unes fotos del procés!
El Teix ha participat com a supervisor de l'obra, el Dani com a currante... i jo com que no puc fer massa esforç, he fet el disseny i unes fotos del procés!
