diumenge, 21 de setembre del 2008
diumenge, 14 de setembre del 2008
Ermita de St. Salvador
Miro el mapa i entre Rivert i Toralla trobo una ermita anomenada Sant Salvador a la qual s’hi accedeix per una pista forestal des de Toralla, però segur que hi deu haver un antic camí o algun accés des del poble de Rivert... podem provar, aventura total!
Finalment, veient que cap camí puja en direcció l’ermita decidim pujar camp a través per l’aresta d’una serra on no hi ha tanta vegetació i podem anar avançant de manera còmode per carrerades, com més amunt més evident es fa la línia a seguir, fins i tot, trobem grans fites de pedres, hem fet bé!
Carenegem fins arribar a l’ermita de Sant Salvador.
Ermita de St. Salvador
Miro el mapa i entre Rivert i Toralla trobo una ermita anomenada Sant Salvador a la qual s’hi accedeix per una pista forestal des de Toralla, però segur que hi deu haver un antic camí o algun accés des del poble de Rivert... podem provar, aventura total!
Finalment, veient que cap camí puja en direcció l’ermita decidim pujar camp a través per l’aresta d’una serra on no hi ha tanta vegetació i podem anar avançant de manera còmode per carrerades, com més amunt més evident es fa la línia a seguir, fins i tot, trobem grans fites de pedres, hem fet bé!
Carenegem fins arribar a l’ermita de Sant Salvador.
divendres, 12 de setembre del 2008
Visita al Meüll i Arbull
Doncs així ho vem fer, visita a l'ermita, menjar una mica juntament am unes gallines propietat d'aquest noi i finalment desfer el camí fins al cotxe.
Visita al Meüll i Arbull
Doncs així ho vem fer, visita a l'ermita, menjar una mica juntament am unes gallines propietat d'aquest noi i finalment desfer el camí fins al cotxe.
dimecres, 10 de setembre del 2008
Castell de Mur
El camí comença planejant per la vora d'uns trossos fins que travessa un barranc, a partir d'aquest moment s'enfila fent "giragonces" tot anant a buscar la pista que porta al Castell de Guàrdia (avui no l'hem visitat) i finalment a Collmorter. Un cop arribats en aquest punt el més dur de la ruta ja ho hem superat i només queda la pujadeta final fins al Castell.
Castell de Mur
El camí comença planejant per la vora d'uns trossos fins que travessa un barranc, a partir d'aquest moment s'enfila fent "giragonces" tot anant a buscar la pista que porta al Castell de Guàrdia (avui no l'hem visitat) i finalment a Collmorter. Un cop arribats en aquest punt el més dur de la ruta ja ho hem superat i només queda la pujadeta final fins al Castell.
dimarts, 9 de setembre del 2008
Serra de la Campaneta
Aquesta serra es troba separada del Montsec de Rubies i té vistes impressionants sobre aquest i sobre tota la Conca Dellà. Es troba al municipi de Gavet de la Conca, sobre el poble de Sant Salvador de Toló.
Tota decidida, li explico al Dani la meva intenció... i tot i que la ruta que marcava el llibre que volia seguir era força dubtosa ell m’anima encara més i decidim fer-la aquella mateixa tarda; també s’apunten a la caminada ma germana i el novvio, com més serem més riurem!
Quedem a les 16,30 de la tarda, amb previsió de com que cap de nosaltres mai a estat a la zona tinguem marge de temps i no se’ns faci fosc. Amb la furgo direcció al Coll de Comiols comencem a visionar la petita serra que ens espera. Al deixar la furgoneta ja veiem que de senders marcats no se’n veuen masses... cap! Així que ens guiem per la línia elèctrica i anem pujant sota aquesta... Ah! Per cert quins guarros els de les línies, tots els aïllants de ceràmica estan abandonats per allí sota, mig enterrats, així que si algun agent rural es passeja per allà que ho tingui en compte! Bé, tot seguint la línia i sense rastre de cap mena de sender – camí – fita o alguna cosa que ens pugui guiar arribem a l’avantcim. Des d’aquí ja hi ha més bona vista i tirem algunes fotos tot fent el jabalí.
Continuem pujant cap al Tossal del Vigatà (1241m) i ens comencem a trobar restes de trixeres de la guerra civil, sembla mentida que en aquest mateix lloc que ens trobàvem haguessin viscut situacions tant extremes! El Dani està molt emocionat i no para d’anar amunt i avall com un cabirol en busca d’alguna resta de la guerra, quin flipat! ; jo també em sento molt contenta d’haver triat aquesta ruta.
Sense adonar-nos ja som a dalt al cim dins de trinxeres i refugis, planegem direcció al coll i ara hem de trobar un baixador que ens porti al Castell de Toló, el qual ja veiem des d’on som. Ni senders ni fites ni res... continuem baixant tipus jabalí amb les cames ben esgarrinxades i per fi arribem al pla de sota el Castell.
El Castell de Toló està molt derruït, només queda una paret en peu, quina llàstima, perque crec que aquestes coses s’haurien d’intentar recuperar. Tirem fotos, mengem una mica i continuem baixant cap al poble de Toló, ara sí, per un sender antigament empedrat i molt abandonat; el poble de Toló no sembla estar habitat, tot i que més avall uns “hippys” s’estan arreglant una masia ben xula.
Finalment abans de que es pongui el sol arribem al cotxe, cansants però molt contents de descubrir paratges nous per la nostra comarca.
Si algú després de llegir aquesta crònica vol repetir la ruta que tingui en compte que, com he dit, no hi ha cap tipus de sender a part del que puja de Toló al Castell, són tot corriols de bestiar. Ara, si val la pena? A mi m’ha agradat molt... no és molt difícil (jo no estic per fer segons quines coses) i en tot moment et pots orientar fàcilment. Amb 3hores com a màxim fas el tomb caminant tranquilament.
Serra de la Campaneta
Aquesta serra es troba separada del Montsec de Rubies i té vistes impressionants sobre aquest i sobre tota la Conca Dellà. Es troba al municipi de Gavet de la Conca, sobre el poble de Sant Salvador de Toló.
Tota decidida, li explico al Dani la meva intenció... i tot i que la ruta que marcava el llibre que volia seguir era força dubtosa ell m’anima encara més i decidim fer-la aquella mateixa tarda; també s’apunten a la caminada ma germana i el novvio, com més serem més riurem!
Quedem a les 16,30 de la tarda, amb previsió de com que cap de nosaltres mai a estat a la zona tinguem marge de temps i no se’ns faci fosc. Amb la furgo direcció al Coll de Comiols comencem a visionar la petita serra que ens espera. Al deixar la furgoneta ja veiem que de senders marcats no se’n veuen masses... cap! Així que ens guiem per la línia elèctrica i anem pujant sota aquesta... Ah! Per cert quins guarros els de les línies, tots els aïllants de ceràmica estan abandonats per allí sota, mig enterrats, així que si algun agent rural es passeja per allà que ho tingui en compte! Bé, tot seguint la línia i sense rastre de cap mena de sender – camí – fita o alguna cosa que ens pugui guiar arribem a l’avantcim. Des d’aquí ja hi ha més bona vista i tirem algunes fotos tot fent el jabalí.
Continuem pujant cap al Tossal del Vigatà (1241m) i ens comencem a trobar restes de trixeres de la guerra civil, sembla mentida que en aquest mateix lloc que ens trobàvem haguessin viscut situacions tant extremes! El Dani està molt emocionat i no para d’anar amunt i avall com un cabirol en busca d’alguna resta de la guerra, quin flipat! ; jo també em sento molt contenta d’haver triat aquesta ruta.
Sense adonar-nos ja som a dalt al cim dins de trinxeres i refugis, planegem direcció al coll i ara hem de trobar un baixador que ens porti al Castell de Toló, el qual ja veiem des d’on som. Ni senders ni fites ni res... continuem baixant tipus jabalí amb les cames ben esgarrinxades i per fi arribem al pla de sota el Castell.
El Castell de Toló està molt derruït, només queda una paret en peu, quina llàstima, perque crec que aquestes coses s’haurien d’intentar recuperar. Tirem fotos, mengem una mica i continuem baixant cap al poble de Toló, ara sí, per un sender antigament empedrat i molt abandonat; el poble de Toló no sembla estar habitat, tot i que més avall uns “hippys” s’estan arreglant una masia ben xula.
Finalment abans de que es pongui el sol arribem al cotxe, cansants però molt contents de descubrir paratges nous per la nostra comarca.
Si algú després de llegir aquesta crònica vol repetir la ruta que tingui en compte que, com he dit, no hi ha cap tipus de sender a part del que puja de Toló al Castell, són tot corriols de bestiar. Ara, si val la pena? A mi m’ha agradat molt... no és molt difícil (jo no estic per fer segons quines coses) i en tot moment et pots orientar fàcilment. Amb 3hores com a màxim fas el tomb caminant tranquilament.
Senderista-exploradora!!!
Les últimes sortides diaries de les meves caminates les he dedicat a buscar zones de la comarca on no havia estat mai, o si més no, no m'hi havia aturat i fer rutes tot cercant ermites perdudes i castells mig derruits.
He de dir que no pensava que als 6 mesos d'aguantar l'Aran estaria tant en forma com em trobo i tindria tantes ganes de fer excursions; de moment (i toco fusta) estic molt contenta!
Ara, no puc posar fotografies... encara estem amb el tema de quin internet posem a casa... i em vaig connectant aquí i allà quan tinc un moment.
Espero poguer-les penjar aviat!!!
Senderista-exploradora!!!
Les últimes sortides diaries de les meves caminates les he dedicat a buscar zones de la comarca on no havia estat mai, o si més no, no m'hi havia aturat i fer rutes tot cercant ermites perdudes i castells mig derruits.
He de dir que no pensava que als 6 mesos d'aguantar l'Aran estaria tant en forma com em trobo i tindria tantes ganes de fer excursions; de moment (i toco fusta) estic molt contenta!
Ara, no puc posar fotografies... encara estem amb el tema de quin internet posem a casa... i em vaig connectant aquí i allà quan tinc un moment.
Espero poguer-les penjar aviat!!!