TREMP, 24 DE DESEMBRE DE 2008

L'Aran va triar el dia 24 de desembre de 2008 per sortir a coneixen's... eren les 15.52h i van ser uns moments irrepetibles i inoblidables, una experiència única que sempre portaré amb mi.
Ara el tinc aquí al costat i encara no em faig a l'idea que aquesta coseta tant bonica hagi sortit de dins meu i depengui totalment de mi... sóc mare!
Ara demana la meva atenció... si voleu llegir la crònica del part el DANI la té al seu bloc.

TREMP, 24 DE DESEMBRE DE 2008

L'Aran va triar el dia 24 de desembre de 2008 per sortir a coneixen's... eren les 15.52h i van ser uns moments irrepetibles i inoblidables, una experiència única que sempre portaré amb mi.
Ara el tinc aquí al costat i encara no em faig a l'idea que aquesta coseta tant bonica hagi sortit de dins meu i depengui totalment de mi... sóc mare!
Ara demana la meva atenció... si voleu llegir la crònica del part el DANI la té al seu bloc.

L'Aran ja és aquí!!!!!!!!!!!

Doncs si, L'Aran ja està donant guerra entre nosaltres. S'ha de dir que de moment és molt bò, no és gaire ploraner, tranquilet i bon menjador. Us explicaré una mica per sobre com va anar el part, més que res perque ha estat una experiència difícil de descriure amb paraules de lo maca que ha sigut.
Tant l'Anna com jo voliem un part lo més natural possible, sempre que les condicions tan de la mare com del nen fossin favorables. Després de les classes pre-part amb la Marga cada cop ho teniem mes clar. El que no tenia clar l'Anna (jo si) era on tenia l'umbral de dolor, si seria capaç d'aguantar el dolor de les contraccions finals. Ja us dic jo que es capaç d'aguantar això i molt més. Bestial!!!!
Ja feia un parell de dies que havia expulsat el tap mucòs(mucositat que evita que entrin bacteris a la matriu) però encara haviem tingut temps d'anar a fer una passejadeta per Port-Ainé. L'Anna es trobava ja molt pesada i cada cop costaven més les passejades que feiem.
La nit del 23-24 de desembre ja van començar les contraccions, no eren molt doloroses, però lo suficient com per no poder dormir gaire durant la nit. A les 8 ja estavem a fora del llit i veiem que les contraccions ja eren més seguides i amb una periodicitat d'uns 5 minuts i duraven uns 45 seg. A partir de llavors ja vam veure que la cosa anava en serio i que l'Aran no trigaria gaire en sortir. Cada cop que l'Anna tenia contraccions jo li anava fent unes fregues a l'esquena per alleugerir-li una mica el dolor. La idea era de dilatar lo màxim possible a casa perque és on s'està més tranquil i relaxat.
De totes maneres a les 12.30 haviem d'anar a l'hospital per fer una ecografia. Així que a les 12 ja ens vam presentar a Urgències, tot seguit ens van passar a dins i vam pujar a la Sala de dilatació. Allà es on li van fer la primera exploració per saber quan havia dilatat. Nosaltres ens pensàvem que només hauria fet 2 o 3 cms dels 10cms totals necessaris per l'expulsió, però ens va dir que ja havia dilatat uns 6cms. Nosaltres ens vam sorprendre i vam pensar que si no haguessim tingut hora per la Ecografia potser haguessim aguantat a casa fins als 8cms.
Ens vam alegrar perquè ja tenia molta feina feta... El procès va seguir com a casa amb el mateix dolor fins arribar a uns 8cms, llavors la van ajudar a expulsar el liquid amniotic i el procès es va accelerar bastant, amb la mateixa proporció que li augmentava el dolor.
A partir d'aqui l'Anna va entrar en un estat de concentració máxima i de dolor bastant potent, estava com en "trance". La meva feina es limitava a fer-li fregues a l'esquena i a recordar-li que respirès per recuperar entre contraccions i tambè a animar-la i ajudar-la a bellugar-se per canviar de posició.
De seguida ens van fer passar a la sala de parts, amb la llevadora vam ajudar-la recolzant-la fins la camilla. Un cop en posició ens van donar les instruccions respectives per que l'Anna empenyès amb la màxima efectivitat. Quan va arribar la seguent contracció l'Anna es va entregar al màxim empenyent. No se la força que va desenvolupar en aquells moments però si es poguès mesurar amb un dinamòmetre haguès marcat uns bons centenars de kgs. Bestial!! fins on pot arribar el cos humà. Això es va anar repetint durant unes 5 contraccions fins que l'Aran va sortir.
QUIN MOMENT!! No puc descriure'l, s'ha de viure per fer-se'n una idea.
Sobre tot molt contents perque el nen estava molt be i havia sortit amb un part natural sense anestèsia.
Anna com sempre et dic...per mi ETS LA MILLOR!! en tots els sentits...
A l'Aran ja el coneixereu ben aviat...Ha nascut en uns dies de neu al Pallars. Tant l'Anna com jo tambe vam néixer un dia que nevava... Això promet!!!!!!!!

Quan naixerà l'Aran???

La proposta del Santi em sembla... divertida!
Ni el ginecòleg ni la llevadora es posen d'acord! El primer diu que serà el dia 27 i la segona el dia 20... així que la cosa està dificil!


Venga va.... s'obren apostes!!!

Quan naixerà l'Aran???

La proposta del Santi em sembla... divertida!
Ni el ginecòleg ni la llevadora es posen d'acord! El primer diu que serà el dia 27 i la segona el dia 20... així que la cosa està dificil!


Venga va.... s'obren apostes!!!

més neu!

Neu i més neu... aviat podré dir, any d'Aran any de neu!!! L'hivern encara no ha començat però fa dies que vivim inmersos amb neu, fred, i gel... tot pot ser que el dia 20 que comença l'estació més freda de l'any sorprengui amb calor i sol solet! Però bé, ja tenim al Tomàs Molina per que ens expliqui aquestes coses, o no!?, així que només deixaré una foto de Tremp nevat (vista desde casa) i passaré a comentar la setmana.

Setmana 38 d'embaràs, ja queda poc! com a molt 42 setmanes duren els embarassos més llargs essent normal que la criatura neixi entre la 38 i la 40, i és que això en qualsevol moment pot petar! jejeje!!! I en tinc unes ganes... les meves costelles no sé si seran les mateixes quan surti el dimoniet... quin mal que fa a vegades!
Ara, la millor manera perque tot passi més ràpid i jo em trobi millor és no parar de fer cosetes, amunt i avall, cap aquí cap allà... i quan ell decideixi sortir, jo estic a punt!
Penjo fotikos de les excursionetes d'aquesta setmana:

Camí a l'Ermita de Sant Pere de les Maleses:

Masos de la Coma:

Cal Furi:I segur que també us preguntareu si hi ha hagut conducció sobre neu... i es que aquest hivern ha anat rodat això de comprar el Suzuki... doncs sí, hi ha hagut varies excursionetes 4x4, així que deixo la gravació del mestre perque en pugueu aprendre una mica més... per quina lliçó anem??? 2, 3....! Bé, deixo la classe magistral:

més neu!

Neu i més neu... aviat podré dir, any d'Aran any de neu!!! L'hivern encara no ha començat però fa dies que vivim inmersos amb neu, fred, i gel... tot pot ser que el dia 20 que comença l'estació més freda de l'any sorprengui amb calor i sol solet! Però bé, ja tenim al Tomàs Molina per que ens expliqui aquestes coses, o no!?, així que només deixaré una foto de Tremp nevat (vista desde casa) i passaré a comentar la setmana.

Setmana 38 d'embaràs, ja queda poc! com a molt 42 setmanes duren els embarassos més llargs essent normal que la criatura neixi entre la 38 i la 40, i és que això en qualsevol moment pot petar! jejeje!!! I en tinc unes ganes... les meves costelles no sé si seran les mateixes quan surti el dimoniet... quin mal que fa a vegades!
Ara, la millor manera perque tot passi més ràpid i jo em trobi millor és no parar de fer cosetes, amunt i avall, cap aquí cap allà... i quan ell decideixi sortir, jo estic a punt!
Penjo fotikos de les excursionetes d'aquesta setmana:

Camí a l'Ermita de Sant Pere de les Maleses:

Masos de la Coma:

Cal Furi:I segur que també us preguntareu si hi ha hagut conducció sobre neu... i es que aquest hivern ha anat rodat això de comprar el Suzuki... doncs sí, hi ha hagut varies excursionetes 4x4, així que deixo la gravació del mestre perque en pugueu aprendre una mica més... per quina lliçó anem??? 2, 3....! Bé, deixo la classe magistral:

Últim mes...i fent activitat!

Cada dia falta menys... d'aquí pocs dies:
- Coneixeré a l'Aran
- Em desfaré del pes que porto a sobre i no em deixa dormir a gust
- començarà una altra etapa a la meva vida
d'aquí uns dies tot serà diferent!!!
Però puc estar molt i molt contenta perquè estic fent vida normal dins l'últim mes d'embaràs... què dic normal... vida activa total!!!
Divendres vaig decidir apuntar-me amb el Dani i el Santi a fer una sortida amb raquetes per les pistes de Port Ainé, a primera hora del matí el dia no prometia massa però una vegada a pistes la cosa semblava que meteorologicament s'obria... podriem fer alguna caminadeta de rigor, vaig pensar! Un dia fantàstic! Ens va nevar, va sortir el solet i vem acabar fent un pic de l'Orri... quina paciència que tens Santi! I jo m'ho vaig passar super bé! I es que fent aquestes coses sóc més feliç que un anís... no puc demanar més!
Ahir dissabte vaig decidir fer matí de descans però havent dinat... necessito caminar!!! la panxa em demana fer baixar el dinar... no m'hi cap tot a dins! així que amb el dani (ultimament ho fem cada migdia que estem per Tremp) sortim a caminar pel poble i rodalies, i no sabeu la de marujeos que pesquem!
Avui he sortit a caminar al matí per la zona de la depuradora de tremp,... em trobo fantàsticament bé, espero que l'Aran se li faci petita la meva panxa i vulgui sortir aviat... perque vull que surti ja!!! però... he de tenir paciència. (buuuuffff!)
La setmana vinent si tot va bé anirem a fer una visita al Xixi a Benasc, el millor pis de Benasc ens ha dit, això ho vull vere... així que també m'enduré les meves estimades raquetes per fer petites excursions per la zona... i ja explicaré a la tornada com ha anat tot.

Últim mes...i fent activitat!

Cada dia falta menys... d'aquí pocs dies:
- Coneixeré a l'Aran
- Em desfaré del pes que porto a sobre i no em deixa dormir a gust
- començarà una altra etapa a la meva vida
d'aquí uns dies tot serà diferent!!!
Però puc estar molt i molt contenta perquè estic fent vida normal dins l'últim mes d'embaràs... què dic normal... vida activa total!!!
Divendres vaig decidir apuntar-me amb el Dani i el Santi a fer una sortida amb raquetes per les pistes de Port Ainé, a primera hora del matí el dia no prometia massa però una vegada a pistes la cosa semblava que meteorologicament s'obria... podriem fer alguna caminadeta de rigor, vaig pensar! Un dia fantàstic! Ens va nevar, va sortir el solet i vem acabar fent un pic de l'Orri... quina paciència que tens Santi! I jo m'ho vaig passar super bé! I es que fent aquestes coses sóc més feliç que un anís... no puc demanar més!
Ahir dissabte vaig decidir fer matí de descans però havent dinat... necessito caminar!!! la panxa em demana fer baixar el dinar... no m'hi cap tot a dins! així que amb el dani (ultimament ho fem cada migdia que estem per Tremp) sortim a caminar pel poble i rodalies, i no sabeu la de marujeos que pesquem!
Avui he sortit a caminar al matí per la zona de la depuradora de tremp,... em trobo fantàsticament bé, espero que l'Aran se li faci petita la meva panxa i vulgui sortir aviat... perque vull que surti ja!!! però... he de tenir paciència. (buuuuffff!)
La setmana vinent si tot va bé anirem a fer una visita al Xixi a Benasc, el millor pis de Benasc ens ha dit, això ho vull vere... així que també m'enduré les meves estimades raquetes per fer petites excursions per la zona... i ja explicaré a la tornada com ha anat tot.

Resum Novembre

Aquest ha estat un mes on s'ha notat força el canvi de temps, hem passat d'una temperatura agradable a una rasca considerable i la part positiva d'això ha estat que ens hem pogut calçar els esquís i disfrutar de la neu, i per disfrutar-la també cal destacar que el dia 7 estava a la capital espanyola comprant un Suzuki Jimny del qual n'estic disfrutant com una canallota...! que en va de bé!

Per altra banda aquest mes hem acabat d'arreglar l'habitació de l'Aran, últimes compres pel maresme i montatge de tots els mobles amb l'Anna, ara només cal esperar... preparats pel compte enrera!


He dedicat forces estones també a fer feina per l'Espona, sembrar, tallar llenya, cremar fulles... no s'acaba mai la feina de la masia! Però n'estic content i orgullós... ademés ara ens estem mirant un tractor... s'ha de renovar la maquinària!

Però a part de tot això... no he pogut passar sense les meves curtides, on espero que aviat pugui tornar a gaudir de la companyia de l'Anna! Han sigut activitats variades, com sempre, i per fer un resum:
- Córrer: 4 sortides amb un temps total aprox. corrent de 3h30min.
- 1 visita a Sant Corneli amb aproximació amb bici (25Km) i pujada amb 38min47s. (900m/dsn.)
- Btt: 5 sortides amb un total de 117km i un desnivell positiu de 3500m.
- Piscina: 5 sessions de natació amb poca motivació i aproximadament 700m per sessió (3500m totals)
- Esquí de muntanya: 7 sortides amb paqueton... impensable al ser novembre! amb un desnivell total de 9300m.

Terrissures, filmacions inèdites!!!

Ha nevat, i encara no haviem provat el Jimny sobre capa blanca recién caiguda, així que dit i fet... Tant dissabte com diumenge amb el Dani hem anat a controlar el territori i fer algun passet extrem.
Deixo les següents filmacions:

1. Disfrutant... una mica acollonits!


2. Comentaris de l'expert:

Terrissures, filmacions inèdites!!!

Ha nevat, i encara no haviem provat el Jimny sobre capa blanca recién caiguda, així que dit i fet... Tant dissabte com diumenge amb el Dani hem anat a controlar el territori i fer algun passet extrem.
Deixo les següents filmacions:

1. Disfrutant... una mica acollonits!


2. Comentaris de l'expert:

Neueta fresca prop de casa.

Avui neu a les proximitats de Tremp! Està fent una tardor freda i blanca... preparant terreny per una temporada d'esquí que promet... MOLT!!!
Hem anat a fer un tomb amb el Jimny per la Vall Fosca i mireu com està tot... aquest any toca esquí de muntanya sí o sí... no hi ha excusa!

Aquestes altres fotos són de la Serra del Caragol, a sobre les Vinyes... neu, neueta envoltant la Conca:

Neueta fresca prop de casa.

Avui neu a les proximitats de Tremp! Està fent una tardor freda i blanca... preparant terreny per una temporada d'esquí que promet... MOLT!!!
Hem anat a fer un tomb amb el Jimny per la Vall Fosca i mireu com està tot... aquest any toca esquí de muntanya sí o sí... no hi ha excusa!

Aquestes altres fotos són de la Serra del Caragol, a sobre les Vinyes... neu, neueta envoltant la Conca:

Raquetejant per Llessuí

A les 10 del matí, tipo "dominguers", hem agafat el Jimny i carretera i manta direcció al Pallars Sobirà, objectiu: raquetejar/foquejar per les antigues i ara abandonades pistes de Llessuí.
Sort que amb el suzuki hem pogut arribar força amunt, quasi a la cafeteria, perque sinó no val la pena anar-hi! La neu està molt ventada i no hi ha gruix fins a 2100m aprox.

Una vegada en aquest punt ens hem equipat respectivament amb el material super-mega-tècnic que portavem avui (ho dic pels meus pantalons de xandall adidas, que com he comprovat avui no estan fets per passar un dia amb borrufa de neu a 2500m.) i hem començat la ruta... objectiu: caminar una mica i intentar fer una mica de bronzo si els nuvols m'ho permitien.La caminata genial, i es que com m'he trobat prou bé he fet més desnivell del previst... uns 300m. Una passada, jajaja!!! En aquest punt ens hem trobat amb el Dani que baixava de fer el tuc de la Cometa, tot gelat per cert, i hem baixat tot xino-xano per sota els postes dels remontadors fins on teniem el cotxe... un plaer! no pensava que a aquestes alçades el meu cos estaria per fer aquestes coses,... ja vec que l'Aran serà un curtit de mena!
Com hem acabat prou aviat, i el cos ens demanava menjar urgent, hem baixat fins a la Pobla de Segur a fer un menú al bar Pirineu (9,90€)... fideus a la casssola ben calentets i peixet a la planxa... molt bó! Encara que sempre passa igual, amb els menús menges més del que no pas ho faries a casa... i això en el meu cas i amb la panxa que arrossego vol dir que no em puc ni moure... panxa comprimida... quin malestar! Necessito caminar una mica, fer baixar el dinar...
Doncs el Dani té la solució: agafem pista forestal amb el Jimny i "canya al mono"! Ja dic jo que pariré abans d'hora amb aquest conductor intrépido!
Hem agafat la pista que surt del pont dels palillos cap a l'Ermita de Sant Pere Màrtir i una vegada per dalt, sense arribar a l'ermita, hem baixat a observar el paisatge i estirar les cames... Mmmm! quina olor a bolet a comentat el Dani, al moment ja no el veia, el tio estava "acotxat" buscant fongs com un boig... i es que ha trobat una llanega! però només una... hem estat buscant durant una bona estona, per cert, amb un gel que fa avui al pallars que "deu-ni-dó", però no hem trobat res més interessant. Així tornada cap a caseta a descansar i a gaudir de la llar de foc, que avui prou ens ho mereixem!!!

Raquetejant per Llessuí

A les 10 del matí, tipo "dominguers", hem agafat el Jimny i carretera i manta direcció al Pallars Sobirà, objectiu: raquetejar/foquejar per les antigues i ara abandonades pistes de Llessuí.
Sort que amb el suzuki hem pogut arribar força amunt, quasi a la cafeteria, perque sinó no val la pena anar-hi! La neu està molt ventada i no hi ha gruix fins a 2100m aprox.

Una vegada en aquest punt ens hem equipat respectivament amb el material super-mega-tècnic que portavem avui (ho dic pels meus pantalons de xandall adidas, que com he comprovat avui no estan fets per passar un dia amb borrufa de neu a 2500m.) i hem començat la ruta... objectiu: caminar una mica i intentar fer una mica de bronzo si els nuvols m'ho permitien.La caminata genial, i es que com m'he trobat prou bé he fet més desnivell del previst... uns 300m. Una passada, jajaja!!! En aquest punt ens hem trobat amb el Dani que baixava de fer el tuc de la Cometa, tot gelat per cert, i hem baixat tot xino-xano per sota els postes dels remontadors fins on teniem el cotxe... un plaer! no pensava que a aquestes alçades el meu cos estaria per fer aquestes coses,... ja vec que l'Aran serà un curtit de mena!
Com hem acabat prou aviat, i el cos ens demanava menjar urgent, hem baixat fins a la Pobla de Segur a fer un menú al bar Pirineu (9,90€)... fideus a la casssola ben calentets i peixet a la planxa... molt bó! Encara que sempre passa igual, amb els menús menges més del que no pas ho faries a casa... i això en el meu cas i amb la panxa que arrossego vol dir que no em puc ni moure... panxa comprimida... quin malestar! Necessito caminar una mica, fer baixar el dinar...
Doncs el Dani té la solució: agafem pista forestal amb el Jimny i "canya al mono"! Ja dic jo que pariré abans d'hora amb aquest conductor intrépido!
Hem agafat la pista que surt del pont dels palillos cap a l'Ermita de Sant Pere Màrtir i una vegada per dalt, sense arribar a l'ermita, hem baixat a observar el paisatge i estirar les cames... Mmmm! quina olor a bolet a comentat el Dani, al moment ja no el veia, el tio estava "acotxat" buscant fongs com un boig... i es que ha trobat una llanega! però només una... hem estat buscant durant una bona estona, per cert, amb un gel que fa avui al pallars que "deu-ni-dó", però no hem trobat res més interessant. Així tornada cap a caseta a descansar i a gaudir de la llar de foc, que avui prou ens ho mereixem!!!